La llum se’n va, la llum torna. La llum se’n torna anar. L’escrit del word es borra i el perd. Torna’l a escriure’l. Guarda’l (Control+G).  Com em diu un bon amic músic : “Josep, tu persisteix encara que faça mal oratge”.

Fins l’altre dia tenia prop del lloc de treball, la casa del sabater/espardenyer on duia a apanyar el calçat de la família. Ara ja no apanyem res, perquè no tenim paciència ni una canya i ens resulta més barat comprar. Els oficis artesanals i els oficis ambulants estan quasi perduts. Hem passat dels venedors de carrer als venedors “online”.

Hui plou i té pinta que vullga nevar i com tot en la meua vida tinc un gran dilema (“to be, or not to be” -ser o no ser- o “tengo el corazón partío”) no se si vestir-me en pantaló curt i samarreta de tirants o abrigar-me. Tampoc tinc clar quin calçat tinc que posar-me per a vindre a treballar: si les espardenyes de careta valencianes o les varques/avarques mallorquines dels nostres avantpassats. Recordar-vos que en l’antiga corona d’Aragó, molts dels qui es dedicaven a fer cordes i espardenyes eren musulmans convertits al cristianisme.

Quin dilema!! Les katiuskes de quan no tenia barba ja no em venen bones i si el fred es bo per a la pell de la cara, dic jo que també serà bo per als peus. M’eixiran prunyons, potser em mullaré els peus, però no tindré ulls de poll.

Les espardenyes han estat durant segles el calçat més característic i usual de la gent de camp. L’espardenya és un calçat de sola de fibres vegetals, amb cos de lona (o sense) i que es corda amb vetes. El procés de manufactura d’una espardenya comença amb la fabricació de la sola per l’ordidor i continua amb la preparació de la tela, el cosit, el muntatge i l’encintat. Les eines bàsiques per cosir són les agulles espardenyeres (o saquera) i el didal. D’altres són : la mida, una fusta que portava la llargària dels diferents peus i el plomall, una cassoleta de llautó amb dos merlets, i la forma.

Les avarques (o varques) és un calçat compost d’una sola de cuir i alguns correigs i cordells que la subjecten al peu i al turmell. Les primeres avarques que van arribar a terres guareres eren de cuir de verro (porc mascle no castrat) o de bou. Pels nadals, al segle XXI, la gent està farta dels “cunyats”, en altres temps es deia “estar cansat de dur varques” (estar tip de patir a una persona molesta).

Les espardenyes és un calçat que té la sola de cànem o d’espart. Hi tenim d’una gran diversitat com : la catalana que és blanca i cobreix el peu amb empena de tela, l’envetada o de ramalet que es subjecta al turmell amb vetes, la vigatana és envetada i de color negre, la sencera de set tombs que tapa la calça, la de cama alta, la de bebè, la de traginer de set vetes, la de carreter amb les vetes negres fins a la punta del peu, la redona, la d’un cosit, la de dos cosits, la russa, la tapada, la de cara ampla  que tapa amb l’empena tots els dits del peu (valenciana), la de careta que tapa el dit gros amb roba de cànem (valenciana), la d’aletó, l’escotada perquè no té empena i té una tireta de banda a banda, la del capellà que és molt coberta i negra.

Els nadals del segle XXI (en minúscula) són dies de “tirar de veta” (gastar sense miraments) i l’agra i maleïda pandèmia del 2020 ha tret per les xarxes socials a “éssers més beneits que una espardenya” (curt d’enteniment) i ens hem de “cordar-se/lligar-se bé les espardenyes” (preparar-se degudament per a una empresa difícil).