Vespres de la festa de la porquejada, els trons, llamps i aiguats eren mil i milanta, com si anara a acabar-se el món i no presagiava res bo. Els auguris es van complir i les fonts i els barrancs brollaven i la Vall era un espill d’aigües embassades i els seus efectes es veien per tot arreu : marges solsits i camins descarnats; però, el dia de festa major va rompre i el sol aguaitava per l’horitzó. La festa major es podia celebrar.

Els festers havien estat previsors. Ells ja tenien parlat i quedat amb els carnissers del poble per a què els ajudaren en el dia de festa major. Les eines estaven preparades:  ganivet per degollar, ganivet per escatar, ganiveta o peladora, ganivet per obrir, destral, cremador, rascador amb xapes, ganxos per obrir, banc de fusta, ganivet d'esmolar i ganivet per desossar.

També havien encomanat les moledores i embotidores per a moldre la carn (triturar) i fer l’embotit, respectivament, els llibrells per remenar la sang, els budells, la ceba, les espècies, la sal i el fil del palomar. Havien anat al barranc a fer les canyes i a la muntanya a fer la llenya per la foguera i per a les calderes on bulliria la ceba i courien les botifarres. Tot ho tenien guardat al vell riurau de l’era, inclús les canyes ja estaven preparades per penjar l’embotit a secar. Tot menys les barraques per a la gent, que van tindre que muntar-les amb els camals mullats.

 Temps de treball, temps de festa.

L’home barbut i pelut ballava amb els braços oberts en creu i fent petar els dits voltant la foguera.  L’home barbut i pelut de més de cent quilos ballava a trompellons i pegant vencillades. Portava un pet com una destral i vestia com el moro Musa amb una túnica i quan començava a parlar sempre era amb “triki triki”. L’home barbut i pelut havia arribat feia sis mesos al poble en l’autobús de la ruta diària que va a la capital de la comarca. Era l’estiu passat i l’havien llogat per a la temporada de les ametles (espolsador) i les olives (almasserer). Però l’home barbut i pelut tenia una diversitat funcional (discapacitat). Feia botiges i cànters (tartamudesa). L’home barbut, pelut i botijós va haver de fugir del foc de la tragèdia del seu país i la família (exiliat i vidu). La vida li havia estat força accidentada i turmentosa per culpa d’una maleïda guerra civil on una bomba va matar a la seua dona i els seus dos fills. Va enviar on brama la tonyina al seu país. Però exiliar-se no va evitar la burlesca de certes persones i havia parat a les flames del ús d’onomatopeies com “triqui-triqui” (herba medicinal, infusió), “traca-traca”(tronar), “txucu-txucu” (tractor, tren), “nyaca-nyaca” (abonyegar, xafar). Quan u s’ensenya un idioma nou, no ho dic jo, ho diuen els experts en lingüística, el primer que t’ensenyes són els insults i després de quina manera s’anomena l’acte sexual. Com heu comprovat, dir-vos que poc tenen a veure amb el “kiki” modern (follar), les cacofonies de l’home barbut i pelut. Tots aquests “peròs” els havia superat amb la seua bonhomia (bondat natural de caràcter): senzillesa, afabilitat i honradesa. A més a més, després de sis mesos al poble, xapurrejava la llengua viva del poble.

Malgrat totes les desgràcies juntes, a l’home barbut i pelut estava desvanit, li havia tocat la grossa en la rifa dels festers de Sant Antoni: un porc senglar donat per la societat de caçadors del poble. L’alegria va ser completa quan va arribar al poble el menescal per a dir-li a l’home barbut i pelut : “no triki-triki, no tri-ki, sí nyam-nyam, sí nyam-nyam”. El menescal també era del gremi dels botijosos.

Era un porc senglar no mesell. La societat complint els protocols sanitaris havia dut una mostra al menescal del poble del costat. El menescal ja havia analitzat la carn i tenia el resultat per descartar qualsevol risc de transmissió de malalties.

El porc no tenia triquina (triquinosi).

 “A qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell”

“Mes, quan vén el moment de la ganivetada,/ ai! si m’haguesseu vist! quina cara apurada! / adéu llonganissa i budell: aqueix bergant era mesell!”

La triquinosi és una malaltia causada per les larves d'un cuc intestinal, Trichinella spp., que migren i s'encapsulen a la musculatura. Normalment, els casos de triquinosi tenen l'origen en el consum de carn de porc senglar o de productes elaborats amb aquesta carn (crua o poc cuinada). També es pot trobar en la carn d'animals el porc domèstic, el cavall, l'ós, la guineu, la rata o el llop. Els animals salvatges, especialment els carnívors o els omnívors, poden considerar-se font potencial de la malaltia.

La cocció i, en alguns casos, la congelació inactiven el paràsit, però la salaó i la dessecació no. Per això, els pernils, les llonganisses i altres productes curats elaborats amb carn són possibles transmissors d'aquesta malaltia, si l'animal estava parasitat.

El període d'incubació de la malaltia, des que la larva entra a l'organisme fins que apareixen els efectes, és d'uns deu dies, i la infecció pot durar de deu dies a un mes.

Símptomes

Manifestacions gastrointestinals, com ara diarrea. Malestar abdominal. Còlics. Febre. Edema de parpelles superiors seguit d'hemorràgies subconjuntivals i retinianes amb dolor i fotofòbia. Dolor muscular (especialment en respirar, mastegar o en fer servir els músculs llargs), set, sudoració, calfreds, debilitat, prostració. Símptomes respiratoris i neurològics. Insuficiència miocardíaca.

Diagnòstic

Si la persona ha consumit carns estranyes o poc cuites, els exàmens per diagnosticar la infecció comprenen:

Una analítica completa de la sang. Una biòpsia del múscul. Estudis serològics: s'examina la sang per detectar la presència d'anticossos contra un microorganisme. Certs microorganismes estimulen el cos per produir anticossos durant una infecció activa.

Estudi de la creatina-fosfocinasa: és un enzim que hi ha, sobretot, al cor, al cervell i al múscul esquelètic. També es realitza observant la sang.

Tractament

No hi ha un tractament específic per a la triquinosi, un cop les larves han envaït els músculs. Els analgèsics poden ajudar a alleugerir el dolor muscular.

La majoria de persones amb triquinosi no presenten símptomes i la infecció es resol per si sola. Les infeccions més greus poden ser més difícils de tractar, especialment si existeix afectació dels pulmons, del cor o del cervell.

S'ha de buscar assistència mèdica si es presenten símptomes que suggereixen la presència de triquinosi i s'ha consumit recentment carn poc cuita o crua que pugui haver estat contaminada.

Prevenció

La carn de porc i d'animals salvatges s'ha de cuinar completament per matar l'organisme enquistat. Per a determinades espècies, com T. spiralis o T. pseudospiralis, la congelació és també efectiva per inactivar la larva, però no ho és per a T. britovi. Cal destacar que la carn assecada, fumada o salada no és fiable per prevenir la infecció.

Com a consumidors, heu de procurar:

Consumir productes carnis procedents d'establiments autoritzats, perquè són controlats.

Coure bé la carn: la cocció a 77° C és suficient per deixar inactiu el paràsit.

Congelar la carn, en cas de tenir dubtes sobre el seu origen: per a peces de gruix inferior a 15 cm, cal mantenir durant 20 dies a –15° C o durant 6 dies a –30° C, perquè es destrueixin els possibles quistos de triquina. Aquesta mesura, però, no és efectiva per eliminar el risc d'infestació per T. britovi.

Des del punt de vista legal, cal fer una distinció entre les carns de caça destinades a la comercialització i les destinades al consum particular dels caçadors. En el primer cas, el reglament de la Unió Europea estableix el protocol necessari per evitar el consum de carn amb triquina.

Les persones que intervenen en el procés de comercialització, des dels caçadors fins als restauradors o detallistes, són les responsables directes de complir les condicions establertes legalment.

Als escorxadors i als establiments de manipulació de caça, cal:

Realitzar un control sistemàtic de triquines tant als escorxadors de porquí i d'equí com als establiments de manipulació de caça que processen porcs senglars per descartar la presència del paràsit a la carn. Aquestes actuacions formen part del control veterinari oficial permanent.

Si sou caçadors i heu caçat un porc senglar per consumir-lo en el vostre entorn familiar amb seguretat, heu de demanar a un menescal que inspeccione l'animal i que analitze la carn per descartar qualsevol risc de transmissió de malalties.

  *el present escrit és un xicotet homenatge als amics carnissers (Sensio’s del Palomar, Rabosa i Castellà de Laguar) i als amics amb diversitat cultural, física, intel·lectual, geogràfica, sexual, funcional, ètnica*