La plaça estava de gom a gom. Era festa major. Eixa setmana havia fet molt de xafogor (calor sufocant) i les mares ens havien tret els pantalons curts. De colp i volta, tots són cames, un bosc de cames: cames primes, cames peludes, cames atlètiques, cames llargues, cames amb pèls i sense. No trobe cames conegudes. Tinc por. Per sort, la por em dura poc. Unes petites mans agafen les meues. Mira les cames, són canelles conegudes. Tortes i primes. Com les del pare. Sona "la manta al coll i al cabasset mo n'anirem al...." (Els Pavesos) i eixes canelles comencen a menejar-se (moure's) al ritme de la música. Ho al menys aixó pensa mon pare. 

Una cançó on la seua autoria ha tingut molts litigis fins l'any 2010. Les Sgae van dir que la lletra és de José Arques i la música de Manuel Garcia, sense descartar altres versions no inscrites. La melodia potser siga d'origen sefardita (jueus) perquè tenen una cançó amb la mateixa tonada o potser l'hagen heretada. Tinc igual, les meues cames també comecen a menejar-se.