Divendres picaeta i la colla està fent-se la cassalla i bevent cervesa. Hui les tapes són de terra(morro de porc) i mar (clòtxines d'ací) quan al bar entra un grup de jóvens que van de celebració. Nomès seuen a les cadires li demanen al cambrer "aigua de valència". Bufff!! Quins records de l'època estudiantil a les valències. Anys 80 del segle passat, dijous, pub "el tranvia", falles, paella nocturna, cafè licor, coets, alcoians, saforencs, mariners i la primera ressaca "a la lluna de valència". De què? D'@igua de valència!! Dubtes, mirades estranyes, cambrer "una gerreta". Què fresqueta!! Què bona!! Suc de taronja, xampany, ginebra, vodka, sucre, tot remenat i... res. T'ho beus i l'endemà t'explota el cervell i el morts de mal de cap.

Les pedres parlen. Per vora del camí s,escampen petits (conills) i grans (cavalls) animals junt a flors de tots els colors com el llicsó i el seu plomall. Al fons ens observa un homenot (el Benicadell) amb el seu barret blanc ben posat. Ens mira de reüll i ens envia una bufada de vent de llevant i un escoltet a l'orella: josep, dona't pressa, ves-te'n cap a casa, pica espart i fes cordell que tant el Mondúber com el Montgó estan banyats i l'aigua de la Mediterrània està pujant pel  Racó del Duc/Barranc de l'Infern (riu Serpis. Vilallonga/L'Orxa).