Com el seu nom científic ens indica clarament "papaver", un bancal de roselles ès "pa, pa ver i pa, pa comer". No confondre amb el cascall. Per cert, els majors deien que quan florien les roselles i  venien les oronetes, s'acabava l'hivern. Les oronetes encara no han arribat. Tota la rosella ès comestible (planta i pètals de la flor), però colliu la flor abans que s'amague el sol, quan està oberta, perquè si ho feu a boqueta nit, despertareu als insectes que passen la nit a cobert i la fauna petita tambè es mereix un descans. 

Caminant mirant a terra perquè estem fent plorar les pedres. Partint de la nostra realitat sociolingüística, i a fi de poder aportar una informació la qual creguem particularment profitosa per a evitar les interferències que inevitablement es produeixen pel contacte entre les dues llengües (castellà i valencià). A la Vall de Laguar tenim en els nostres camins i sendes, entre altres paraules, les següents : 

Escaló. m. Graó, peça que està més amunt que una altra, de manera que fent una passa es pot anar d’una a altra pujant o baixant.

Rastell. m.  Filera  de  pedres  col·locades de cantell (cara més estreta) i sobressortint de la terra.

Un ofici i unes mans a punt de desaparèixer : 

Picapedrer/pedrapiquer. Persona que treballa la pedra.

Amb ell, ben lligades, les seues :

Espardenyes de sola de cautxú, de careta o espart velles. Calcer.

Amb unes eines com : 

Escarpe.  Escarpre. Instrument que consisteix en una barra de ferro amb un doble bisell en un extrem i una cabota a l’altre 

Fes. Aixada de boca estreta per una banda i tallant per l’altra.

Punxó. Cisell o burí, ferramenta constituïda per una barreta d’acer amb tall oblic.

Maça. Mall (martell gros) de ferro molt pesant. 

Maceta. Martell gran de ferro i secció quadrada.

Perpal. Barra sòlida i llarga de ferro amb un extrem acabat en tall.