Una de les característiques del nostre temps és que tot passa molt de pressa, per aquesta raó escric, per recordar i no oblidar. Mireu, jo entenc la interculturalitat com una fraternitat, llibertat, justícia, reciprocitat i solidaritat. Valors que ajuden a conviure. És una alegria la trobada de mons distints.

Hi ha un refrany que diu “un bon esmorzar estalvia un dinar”,  però el primer diumenge de març no li hem fet molt de cas perquè s’ha produït una interculturalitat esportiva i gastronòmica entre Murla i Albaida, passant per La Vall de Laguar que incloïa :

El ritual “quasi sagrat” de l’esmorzaret valencià “pantagruèlic” (ni “brunch” ni “petit déjeuner”) on es parla de tot (sociabilitat sense telèfons). L’entrepà, com el braç d’un pilotari, estava acompanyat de la picaeta (cacaus/tramussos i adobat ) i el “cremaet”. Després camí al trinquet a veure la partida de pilota en la modalitat d’Escala i Corda al trinquet de Murla i per dinar cuscús de germanor(pasta de farina esmicolada o reduïda a bolletes).

La paraula cuscús, segons alguns antropòlegs i lingüistes, és d’origen beri-beri, part ponent de les muntanyes de l’Atles del Magrib (Marroc, l’Alger i Tunísia).

Aquesta paraula és poc coneguda a la resta del món àrab i la paraula “cus”, en l’àrab col·loquial significa “cony”, així que de dos en dos, cus-cus,...

La paraula cuscús fa referència al soroll que fa el vapor en coure els granets fins de la sèmola a través del “kiskas” (colador que es posa damunt de l’olla on es couen les verdures i la carn). D’altres autors diuen que la paraula “cuscús” deriva del verb àrab “cascasa” (divisió i triturat de qualsevol cosa, en aquest cas del blat).

La història del plat es remunta a molts anys perquè ja era conegut en el regne natzarè de Granada. Les nostres terres valencianes van estar ocupades per àrabs fins el 1609 i, després, al segle XX, molts dels nostres familiars, per culpa de la fam i la dictadura, van tindre que emigrar a l’Alger.

La varietat dels ingredients és el que diferència les modalitats de cuscús. Els més coneguts els de corder o pollastre amb set verdures i un grapat d’espècies. Tampoc es precís incloure-les les set. No hi ha cap cuscús igual, encara que siguen els mateixos ingredients. Sempre trobareu un toc individual.