Entre reixes i balcons.

Ferrer, forjador, manyà. Sinònims d’un ofici encara no perdut del tot perquè encara es fan elements decoratius, però que probablement té els dies contats. L’ofici de ferrer i les seues tècniques de forja necessita molt d’aprenentatge, un bon coneixement de com es comporten els metalls i també d’un cert gust artístic. El ferrer havia de conèixer amb precisió  els tractaments tèrmics d’enduriment (tremp) i ablaniment (recuita).  El panorama és bastant desolador.

Estem parlant de la transformació manual dels metalls, especialment el ferro, durant segles un ofici cabdal per a fabricar objectes i ferramentes.  Amb l’aplicació de calor, el ferrer donava forma a les peces de ferro, doblant-les damunt l’enclusa amb l’ajuda de martells, malls i tenalles. El seu taller es deia ferreria i era on tenia la farga (fragua)

Tenim el territori ple de topònims els quals són el seu vestigi : Ferrada, Ferradura, Ferrer, Ferreret, Martinet, Montferrer, etc.

1 de desembre: Sant Eloi, quan era petit era xiquet, de mitjà va ser manyà, de mitjancer va ser ferrer, i de gran va ser sant. Patró dels qui treballen el metall.

locucions/refranys:  “estar con un ferrer sense carbó”, “ferrer, ferrer, fes ton mester”, “el ferrer de Tibi, ferrant ferrant perdé l’ofici”.