al poema que dóna títol al llibre, Raspall, el poble es juga la seua dignitat en una partida eterna, la qual es disputa a tots els trinquets i carrers del país i simbolitza....la voluntat d’un poble/de ser plenament digne/valencià amb veu pròpia....són versos que deuen esborronar a qualsevol lector aficionat. Considere que la pilota valenciana és la metàfora del compromís. Aquest llibre de Juli Capilla ha estat Premi Ciutat de València en Poesia i el publica l’editorial Bromera.

L’altre llibre és el d’Elvira Cambrils, pegolina que s’estrena en la narrativa novel·lesca amb un llibre prou ambiciós. Té una forma d’aproximar-mos als esdeveniments del passat com si fos una microhistòria de la vida quotidiana. El seu títol és El bes de l’aigua editat en Bullent i l’autora s’endinsa en una investigació personal sobre el passat del seu poble per rescaltar de l’oblit la veu de Maria Cambrils. Dona pionera en la reivindicació dels drets de les dones amb l’escrit “Feminismo socialista” (1925). L’autora insisteix en la necessitat d’apartar a les dones de la influència clerical catòlica perquè el considerava un medi hostil i repressiu.