els majors tenen raó quan diuen que conforme ens fem grans ens tornem “conservadors” en les idees, actes i pensaments. No són tots, però eixa frase alguna raó té. Tot apareix al veure aquest mes els programes de televisió que he vist en els dies festius. Si fa vint anys m’hagueren dit que un diumenge pel matí estaria davant d’un televisor vegent militars i retors,bufff. Primer que res, el meu respecte pels seus oficis i les persones que treballen en ells, però tot el que envolta no m’acaba d’agradar(església,exèrcit,etc.). Sóc poc amant de la televisió i veig molt poques hores al dia. No estic dins de la llista d’addicte a la tele, però els festius, per a o per b (malalties, exàmens i crisi fan que em quede a casa). Puix, bé, durant aquest mes d’octubre i novembre he seguit (una horeta,jugant/jugant) els actes de la visita papal a Barcelona (de Santiago no ho he vist) i el dia 12 d’octubre (dia de la hispanitat (?), festa nacional(?) i militar(?).A Espanya, aquesta data es conegué també com Día de la Raza entre el 1918 (per decret d'Alfons XIII i Antonio Maura) i el 1958, quan va canviar la seua denominació oficial per la de Día de la Hispanidad. En aquesta data es recorda l'albirament de terra (del que posteriorment es coneixeria com a Amèrica) pel mariner Rodrigo de Triana el 1492, sota el comandament de Cristòfor Colom.).

Em quede bocabadat amb el temple de la Sagrada Família de Barcelona. Edifici religiós (si no ho he escoltat mal amb el viatge del papa Benet XVI la designa o “bateja” com a Basílica on es podran fer misses) iniciat l’any 1882 per l’arquitecte Francesc de P. del Villar, però a l’any següent renuncià a l’obra i se’n feu càrrec l’arquitecte ANTONI GAUDí. Gaudí optà per modificar el primer projecte neogòtic per un edifici més modernista fent la façana del naixement (acabada pel 1900) i s’iniciaren les torres. Aquesta forma de treballar deixava llibertat a les generacions futures la forma d’acabar l’obra prevista per al 2026 (any del centenari de la seua mort un tramvia). L’obra fou continuada, amb més daltabaixos que alts, per l’arquitecte Sugranyes el qual acabà les tres torres i estigué quasi vint anys sense moviment obrer (1935-1952). Un grup d’arquitectes aixequen la nova façana de la Passió (basada només en dibuixos de Gaudí i imitant els aspectes formals externs de l’obra gaudiniana) i J.M. Subirachs realitza les seues escultures.