la biblioteca d’Albaida acaba de rebre un llibre en forma de donació. Aquest llibre s’acabà d’imprimir el 22 de setembre de 2010 als tallers de Paper Muro, data en què es complixen 401 anys de la publicació a València del ban d’expulsió dels moriscos. Són les actes del Congrés “400 anys de l’expulsió dels moriscos” celebrat a Muro al mes d’octubre de 2009: 3 ponències i 15 comunicacions. El llibre l’han titulat “Conversos i expulsats : la minoria morisca entre l’assimilació i el desterrament” i l’edició és a cura d’Elia Gozàlbez i Josep Lluís Santonja. Sense cap interès de menysprear a tots els articulistes sols voldria tenir un recordatori en aquestes línies als treballs que parlen del meu poble i on estic vivint.

1.-Ignasi Gironés fa noves aportacions als censos de morisquets i ens comenta que la documentació conservada ens diu que la gran majoria dels expulsats són nascuts a les àrees sublevades : Muela de Cortes amb 244 i el meu poble –La Vall de Laguar- amb més de 820. A més a més, l’amic Ignasi arriba a la conclusió que la majoria de xiquets/es van ser capturats contra la voluntat dels seus pares com a càstig de la rebel·lió (més d’onze mil embarcaren al port de Dénia i Xàbia i més de 1.500 moriren en la lluita). M’agradaria citar la referència d’un nou llibre publicat en l’editorial Destino sobre el tema : Manuel Lomas “El puerto de Denia y el destierro morisco” (2009).

2.-La següent comunicació és “Aproximació a la nostra toponímia àrab de les comarques de l’Alcoià, Comtat i Vall d’Albaida” de Josep Lluís Peiró (traduït de l’àrab per Fernando Ramos) on es fa una relació de partides, hidrònims, paratges i orònims conservats d’època morisca. En els vestits, paraules com saragüells o jupetí ; en les cases : alqueria o rafal; en l’aigua : assut, aljub, alberca, albufera, sèquia; en l’horta : albergínia, alficòs, tramús, albercoc, alfàbega, safrà; productes agrícoles : oli/almàssera, arrop, xarop, almívar, panfígol, torró, dolços i pastissos. Sobre el topònim Albaida (tant el DCVB com l’arabista Carme Barceló) vol dir “la blanca” (al-bayda) i és referit a una partida, un poblament i un orònim.

3.-Per al final he deixat la comunicació de l’amiga i companya Luz Ortiz, la qual parla de “las moriscas de Albaida”. Un estudi històric i com diu ella ...no juzgando el ayer con la visión del hoy.... És una exposició on es reflecteixen els referents documentats que hi ha al senyoriu d’Albaida sobre les dones morisques. Així ens parla de les dones morisques com a protagonistes i subjectes d’actes polític-administratius, d’actes religiosos amb implicacions administratives, en l’àmbit jurídic, en els documents notarials, l’estil de vida que tenien i l’activitat econòmica (fer la casa de canyes i sòl de terra, tenir un raconet calent on dormir, cosir, criar els fills, fer el menjar, conservar-los, fer foc i llenya, cuidar animals, netejar corrals, portar aigua, llavar roba al riu i en paraules d’ella...”y un sinnúmero de actuaciones totales de principio a fin para lograr sobrevivir día tras día”.