santa cecília i la música

-
M'agafe quatre dies de festa i me'n vull anar al poble a descansar, però no tinc temps. Els meus fills tenen les audicions de música de l'escola i , a més a més, celebren Santa Cecília amb la Vella d'Albaida i tinc que estar amb ells (dissabte 20). Tinc la dona "patxuxeta", entre tots, l'agafem i la duem al cinema Odeon (redéu quin fred ens fa!). GRÀCIES a ella (viatges, insistència, interés) els fills estan fent el que fan (...si no fora per les mares...) Després m'enorgulleix el fet que els amics  Héctor i Célia volen que el lliurament de l'instrument a la seua filla (saxo) ho faça el meu fill (el qual també li'l donarà a la germana, clarinet). Tot d'una, bona música i un excel·lent concert, ens ve a la memòria el Palau de la Música. Sense donar-me compte, són les deu de la nit i m'he perdut, per segona setmana, el València de futbol.Si m'ho diuen i m'ho conten, fa vint anys, no m'ho creuria. Els sentiment i les emocions brollen pels ulls i per la ment, aquests moments ens fan oblidar i superar les situacions complicades de la vida diària. A què si? bona nit, és la una del matí i malgrat que estic escoltant la música de la festa i no tinc son, demà serà una altre dia....

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren....    Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Més informació
-
Imatge
  Un agost en la terreta des d'un altra visió. Per raons de salut ocular, és un estiu on la llapissera, el paper i la lectura estan guardats en el rebost. Toca fer passajades matineres i no molt llargues. Aleshores us convide a jugar amb mi a un senzill joc fotogràfic.  ENDEVINAR ELS TOPÒNIMS.  Tant per a guarers com per a senderistes que coneguen i estimen el nostre paisatge muntanyenc i patrimoni agrícola. I perquè no, per aquelles persones que no el coneguen i s'animen a vindre i gaudir d'ell. 15 fotos, 15 noms per encisar-vos a descobrir-lo.  Foies (bancalets) i marges de pedra seca (pujadors i marges de pedra adaptats a la topografia), muntanyes poderoses i miradors encisadors, conduccions d'aigua (fonts i fontetes).  Els sabeu? els conegueu?  La primera foto és una eixida (orto) de sol captivadora i embruixadora per a mi.  Bon estiu!! Fotos:  Muntanyes. Canons de Fonts. Foies i pedra seca:
Més informació
-
Imatge
  Aquest matí, entre a la fleca (despatx o botiga de pa) per comprar-me el pa i un parell de coques de sal menudes per a casa. Faig cua i escolte a l'home de davant de mi que li diu a la fornera " quin dia més estrany aquest DISSABTE BORD, no hi ha escola però la gent treballa". Recordeu, no és el mateix "fer dissabte" (netejar la casa a fons) que dissabte bord (vespres d'un dia festiu que no és diumenge) i jo tinc uns dies que "pense en la mona de Pasqua" (estic un poc distret i no pare atenció al que faig i dic) i "faig cara de Pasqua" perquè les persones estimades malaltes van curant-se poc a poc. Tresors de la llengua. 
Més informació