Comunicació visual i no verbal amb vosaltres, els lectors dels meus tastets, perquè els que saben del tema, diuen i conten, que comunicar-mos implica saber expressar el que sentim o pensem.

Intercanvi de missatges (codi, canal, emissor, receptor, missatge i context).

Són 3 fotos del cap de setmana: mans entrellaçades (amor, caminar junts), fenomen òptic (plou i fa sol), natura (gaudir del seu esplendor).  

El nom de l’arc és curiós, perquè el podem anomenar "arc iris", "arc del cel" i, també "arc de Sant Martí". El nom "arc iris" prové de la deessa Iris, de la mitologia grega, que anuncia el pacte d'unió entre l'Olimp i la terra al final de la tempesta. Però a casa nostra ha arrelat el nom d'arc de Sant Martí. Es diu que Sant Martí i el dimoni van fer una juguesca per veure qui feia l'arc més bonic. Sant Martí el va fer d'aigua i amb els colors brillants, mentre que el diable el va fer més gran, de gel i amb els colors més esmorteïts. A l'hora de veure'l, el del diable es desfeia. Així tindríem l'arc de Sant Martí brillant i el secundari, més difús.

Hi ha una llegenda, d'origen irlandès, en el qual al final de l'arc de Sant Martí, allà on toca terra, hi ha un follet amb una olla plena d'or.

L'heu aconseguit atrapar?

 


 


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog