5 d'agost. 100 anys.  (1922-2022).

"La Moixa". Consuelo "la Moixa" mig obri els ulls, badalla i estira els braços. La beca(d)eta ha sigut més llarga del previst.  De colp i volta, s'alça de la cadira de boga. Més erta que un fus puja les escales. Carmen, la seua filla, des de la cuina veu que posa la cama dreta en el primer rastell i li diu..."Mare, on vas tan decidida?" Consuelo "la Moixa" amb eixe caràcter tant seu li contesta a la filla: "Carmen tinc que pujar al terrat a regar el planter del pare i del Felipe que hui fa molta calor i estarà mustiet (marcit)"...

La clau en el pany. La Fernandita ix de sa casa amb dos xiquetes agafades de la mà. Deixa la porta oberta de bat a bat i fa vint passes fins ca el Parran que té les claus a la porta. Consuelo! Consuelo! No li contesta ningú. Entra casa cap endins. Passa la segon navada de la casa i arriba a la cuina i ara son les xiquetes que criden: Consuelo!! Consuelo! Per fi sent una veu al fons. Qui és? Vaig! "Consuelo, demà volem anar a Garga a espigolar les ametles i el deixaré les xiquetes tot el dia". Fet!...

Mare i iaia. Consuelo "La Moixa" fa ser mare d'una xiqueta als 31 anys. A la filla li va posar de nom Carmen. Carmen es va casar al Poble Dalt i va deixar, per a alguns, de ser "la Moixa" per ser "la del Felipe". Coses de poble. La Fernanda (ha perdut el seu diminutiu, és mare de dues xicones) entra a casa la Consuelo (que continua tenint les claus a la porta) i li diu: "Estàs a punt? afanyat i ix a l'era que el Moll està en el cotxe esperant-mos". Quina alegria!! Consuelo "la Moixa" era iaia d'un net ben templat (Jordi). "Li baixarem unes cireretes". Sis anys més tard, Consuelo "la Moixa" va tornar a pujar al cotxe del Moll. La seua filla Carmen havia tingut (parit) una xiqueta: una preciosa neta (Neus).....

Veïnat. Fer-se. "Consuelo, bon dia. Me'n vaig al magatzem del ti Sofio a treballar (triar gallons d'ametla marcona i puntera/borda). Agafa'm el pa del Madeo. No patisques, conta amb el pa". A meitat matí es va sentir tres vegades el clàxon de la Renault 6 i una veu femenina: Panader(a)!!! El cotxe estava ben aparcat al raconet, davant de ca el ti Sabater. Eixe dia s'estrenava la filla del panader repartint pa pel Poble Mig i Poble Baix. La gent del carrer va eixir a comprar el pa. La ti Consuelo "la Moixa" va eixir de casa amb un xiquet entre els seus braços. El seu net tenia ja un anyet. Havia nascut "l'any de la nevà" (1983). Per la nit, a l'hora d'anar a sopar, les xiquetes de la Fernanda van agafar la cartereta per a portar diners (20 duros=100 pts.= 0,60 €) de sa mare i van anar a pel pa a ca la veïna. En casa del Parran i les Moixes ja estaven sopant. Elles ben educades van dir bona nit i van entrar al rebost on van agafar el pa. Després van obrir l'armariet de baix l'escala. Allí està la cartereta de la Consuelo "la Moixa". Les xiquetes deixen els 20 duros i agafen el canvi. "Gràcies! Bona nit! Cap a casa!"

Cent anys donen per a moltes històries, curiositats i anècdotes d'una dona anònima i valenta. 

Moltes felicitats!! 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog