Quan acabarà? Com acabarà? Ni idea.  Porte dues setmanes afònic i amb mal de gola. La medicació aquesta vegada no m’ha sorgit efecte. Però menys mal que tinc un amic (ara eremita per prescripció mèdica) el qual m’ha enviat amb un colom missatger un remei casolà (mà de sant) amb el següent escrit pel envers “cullerada.mel.llima.dejú.josep.albaida” i pel revers “pagament.beguda.espirituosa”. 

Teniu un moment? Ara toca conscienciar-se per posar el nostre ga d'arena per salvar el planeta. Em d'aconseguir l'equilibri entre la natura destruïda i la creada. Crec que l'ésser humà ha obert els ulls amb aquesta pandèmia i se'n adonat que la natura és cosa de totes i tots.

La biosfera és una fina capa de vida que cobreix la Terra com la pell d’una poma i que permet que continue l’evolució de la vida sobre el planeta. Però des de fa temps, resulta que els éssers humans ens hem cregut que som els administradors d’eixa “pell de poma” i que això ens atorga l’autoritat per fer ús d’ella. Tallant ací i tallant allà. Empobrint-la.

Sincerament crec que totes les espècies tenen dret a la vida i actualment la biodiversitat està patint una hemorràgia ben forta provocada per un procés originat per la inconsciència dels humans. Estem fent un ús i un abús del medi ambient amb la creixent activitat humana; la qual comporta una dràstica acceleració de l’extinció d’espècies. La llista d’espècies en perill d’extinció és interminable com també ho és les amenaces sobre el medi ambient atmosfèric. Tenim la contaminació de l’aire provocada per la indústria humana. Tampoc ens podem oblidar de l’amenaça sobre la hidrosfera (aigua font de vida), el sòl (boscos) i el maltractament que els humans estem fent d’elles/ell.

L’aigua clara i neta que vegem dels canals de Venècia són insòlites perquè l’aigua, habitualment tèrbola que transcorre per l’interior de la ciutat, ha esdevingut cristal·lina. També podeu fixar-se en les imatges via satèl·lit de Xina (Wuhan)  o Espanya on es constata que la reducció de l’activitat econòmica i el confinament s’ha traduït en una clara disminució de la contaminació atmosfèrica. A menys cotxes, menys contaminació. Els nivells de concentració de diòxid de nitrogen ha minvat en les principals ciutats. Aquest diòxid de nitrogen és un indicador de la qualitat de l’aire perquè quan hi ha altes concentracions d’aquest gas ens afecta al sistema respiratori. A més a més, aquest gas està relacionat amb la formació de la pluja àcida. La reducció d’emissions ens pot convidar a reflexionar sobre l’actual model econòmic i crec, sincerament, que seria oportú plantejar-se el model de vida que volem per a nosaltres i els nostres fills, quan tota aquesta pandèmia, confinament i alerta sanitària passe.

Potser que el tema us semble una frivolitat per part meua (no és la meua intenció) i més quan vivim en un context d’alerta sanitària i crisi sanitària terrible, on cada dia es conten milers d’afectats, centenars de morts, altres desenes de mils de persones que estan treballant sense descans i amb perill constant.  L’única prioritat en aquests moments no és altra que acabar amb el virus i evitar més contagiats i morts.

Però el covid-19 ens pot servir de “teràpia de shock” i extraure una lliçó de la situació tan difícil i complicada com la que estem vivint. La lliçó seria “mai devem vacil·lar a l’hora de prendre mesures contundents sempre que es pose en risc la salut de les persones”. I la teràpia seria “reduir la nostra activitat”.

Sí, ho he escrit correctament, parar el ritme de vida frenètic i expansiu que portem i elegir un nou model de vida

Frases per a la reflexió : l’aigua no s’esgota si s’extrau del pou de la saviesa; la terra ens dona tant, que deuríem escoltar-la més; l’home ha estat el primer animal en crear el seu medi, però també és el primer animal que està destruint-se a sí mateix; ara podem escoltar créixer el blat, tenim que salvar la biodiversitat.