Tornem a treballar després del mes de vacances amb les piles ben carregades. Tinc que reconèixer que les vacances en el meu poble paternal i maternal m’omplin d’oxigen (jejeje i d’altres cosetes que no venen al cas. Eieiei! estic referint-me a triglicèrids i colesterol per si hi ha alguna persona que no pensa bé). Per això, la persones arrimades a mi (família) diu que no volen tornar en estiu perquè abusem un poquet/molt. La qüestió es que durant el mes d’agost són les festes del poble i ,a més a més, aprofiten els amics a fer-nos la visiteta : menjades, balls, vetllades, pilota, bous,etc. Com anècdota, dir que enguany , jo i un xic d’ací, sí d’Albaida (no dic el nom per guardar-li l’honor,jejeje), hem guanyat el concurs de festes del “ball de la poma” tot i això que davant teníem una parella professional dels balls de saló. Sí, durant les festes del poble : tres dies de missa-processó(Sant Miquel,Sant Roc i els Sants de la Pedra)-pilota-ball-cucanyes i tres dies de bous al carrer per a rematar el dissabte següent amb les paelles i disfresses. Com podeu veure una agenda “completeta”. El començament ha estat un poc marejat degut a qüestions mèdiques que han acabat bé i unes minoracions en unes ajudes per a la renovació del fons bibliogràfic de la biblioteca en les quals encara estem intentat saber el motiu(serà la crisi?...). La veritat que enguany he tornat al meu lloc de treball i tant la biblioteca com l’arxiu han estat molt ben cuidats per les dues persones que han treballat en els dos serveis durant els mesos de juliol i agost ( des d’ací done l’enhorabona a Imma i Jéssica pel seu interès d’aprendre i de gaudir d’un treball totalment desconegut per a elles). Per aquesta raó la tornada no ha estat tan traumàtica com altres anys, malgrat que sempre hi ha d’entrebancs i problemes que solucionar. La lectura, enguany, no la he deixada de costat, actualment estic llegint 2x1 : “herba d’enamorar” de Moure i “l’amarg gust de la cervesa” de Simó. Dos lectures ben diferents però, totes dos, estan agradant-me tant la trama narrativa com els personatges. Ara toca seguir....
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada