Ho reconec, sóc responsable, en part, d’aquesta lectura embogada en quatre vesprades i durant l’horari laboral. Per les vesprades la gent que visita la biblioteca, aquest mes de juny, es tranquil•la i em permet l’esbarjo de lectura. A casa estic llegint “Històries del paradís” de Xavi Sierra en l’editorial Bromera (també interessant). M’han arribat una vintena de llibres com a novetat per a l’estiu i fullejant-los he vist el titulat “Quiet” de Màrius Serra publicat en l’editorial Empúries. És un llibre que sense menjar-ho ni beure està aquests dies relacionat amb la comarca perquè s’ha presentat tant a L’Olleria com a “Ca les Senyoretes “ a Otos (perdoneu-me la següent publicitat encoberta de les nits temàtiques de l’admirat Joan Olivares : El dissabte 20 de juny tornen les Nits Temàtiques i ho fan amb un sopar a la fresca a la terrassa de l’hotel i amb l’actuació de Pep Soler Grup.Les places són limitades i cal fer la reserva a través dels telèfons 962358032 i 620588724 o del correu casa@ruralotos.com. Pep Soler Grup està format per Romuald Gassó (vibràfon), Antonio Prats "Pelao" (Bateria), Pere Ródenas (Guitarra), Remigi roca (Baix), Jordi Rodríguez (percusió latina) i Pep Soler (malletkat, marimba). És un llibre ple de sentiments, humor, dolor, declaració d’amor per un fill i per la vida. El Màrius té un fill amb discapacitat sense diagnosticar des què va nàixer l’any 2000. Té atacs d’epilèpsia. Ho narra tot en primera persona : viatges (volen seguir fent vida “normal”), rutines (entrebancs diaris amb l’autobús d’escola) , hospitals (experiència de Venècia), atacs epilèptics (pàgina 123) i miracles. Sí: “vull veure’l córrer i ser el campió de la mobilitat reduïda... no ho aconsegueix al Vaticà (molt graciós), però sí amb l’amic Joan, fotògraf, ho aconsegueix en un estudi fotogràfic. Estirat a terra i amb l’ajuda de 4 mans invisibles i amb un foliscopi veuen al seu fill en moviment. En el llibre ho representen junt un poema visual (passeu les fulles apressa i després llegiu-lo)...”qui no recorda, no oblida / qui no oblida, recorda”. L’estima i la perseverança de la qual també ens deia un premi Nobel com el japonès Kenzaburo Oé en la seua obra “Una cuestión personal” de l’editorial Anagrama (també tenia un fill amb dispacitat Hikari = llum) aconsegueix ser tot el que u desitja ser: el pare del seu fill.......fins que tanque els seus ulls
Ho reconec, sóc responsable, en part, d’aquesta lectura embogada en quatre vesprades i durant l’horari laboral. Per les vesprades la gent que visita la biblioteca, aquest mes de juny, es tranquil•la i em permet l’esbarjo de lectura. A casa estic llegint “Històries del paradís” de Xavi Sierra en l’editorial Bromera (també interessant). M’han arribat una vintena de llibres com a novetat per a l’estiu i fullejant-los he vist el titulat “Quiet” de Màrius Serra publicat en l’editorial Empúries. És un llibre que sense menjar-ho ni beure està aquests dies relacionat amb la comarca perquè s’ha presentat tant a L’Olleria com a “Ca les Senyoretes “ a Otos (perdoneu-me la següent publicitat encoberta de les nits temàtiques de l’admirat Joan Olivares : El dissabte 20 de juny tornen les Nits Temàtiques i ho fan amb un sopar a la fresca a la terrassa de l’hotel i amb l’actuació de Pep Soler Grup.Les places són limitades i cal fer la reserva a través dels telèfons 962358032 i 620588724 o del correu casa@ruralotos.com. Pep Soler Grup està format per Romuald Gassó (vibràfon), Antonio Prats "Pelao" (Bateria), Pere Ródenas (Guitarra), Remigi roca (Baix), Jordi Rodríguez (percusió latina) i Pep Soler (malletkat, marimba). És un llibre ple de sentiments, humor, dolor, declaració d’amor per un fill i per la vida. El Màrius té un fill amb discapacitat sense diagnosticar des què va nàixer l’any 2000. Té atacs d’epilèpsia. Ho narra tot en primera persona : viatges (volen seguir fent vida “normal”), rutines (entrebancs diaris amb l’autobús d’escola) , hospitals (experiència de Venècia), atacs epilèptics (pàgina 123) i miracles. Sí: “vull veure’l córrer i ser el campió de la mobilitat reduïda... no ho aconsegueix al Vaticà (molt graciós), però sí amb l’amic Joan, fotògraf, ho aconsegueix en un estudi fotogràfic. Estirat a terra i amb l’ajuda de 4 mans invisibles i amb un foliscopi veuen al seu fill en moviment. En el llibre ho representen junt un poema visual (passeu les fulles apressa i després llegiu-lo)...”qui no recorda, no oblida / qui no oblida, recorda”. L’estima i la perseverança de la qual també ens deia un premi Nobel com el japonès Kenzaburo Oé en la seua obra “Una cuestión personal” de l’editorial Anagrama (també tenia un fill amb dispacitat Hikari = llum) aconsegueix ser tot el que u desitja ser: el pare del seu fill.......fins que tanque els seus ulls
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada