El quefer diari

Una amiga em va comentar que parlara de Sant Antoni puix aquest cap de setmana s'han pegat foc a moltes fogueres al voltant de la festa de Sant Antoni del Porquet (17 de gener). Però parlaré d'altres coses, sense que s'ofenga, com que aquesta festa tan arrelada en els pobles valencians em porta al cap records de la meua infantesa a la Vall de Laguar. Recorde que allí es feia (encara hui la fa l'ajuntament a la plaça, amb els permisos corresponents de la conselleria) la matança del porc on tota la família (majors, adults, joventut) posa de la seua part:  pelar i bullir la ceba, preparar la pasta de les botifarres i penjar-les, netejar els budells, menejar la sang, coure la carn, fer els cuixots tapats de sal,i un llarg etéctera. Sentats en les cadires de boga (eren baixetes) al racó de la ximeneia i veient com bullia la caldera o, fora, a la serena, amb eixos dies de lluna plena on l'única llum eren les nits estrelades i anàvem a dormir amb el cresol en els únics llits que teníem : la palla. Els majors deien : "Per Sant Antoni, un pas de dimoni i si és eixut, omple el graner i el cup"; però el que més m'ha sorprés del cap de setmana es veure que, encara hi ha pobles, on la festa és "masclista": què vull dir amb eixe calificatiu ? puix que soles poden ser festers els homes casats.....

Per això m'agradaria parlar d'altres temes més marginats de les notícies i del queviure diari. Sí !, com que fa 100 anys es va posar en funcionament el sanatori de leprosos de Fontilles (en el meu poble, a ma esquerre de la carretera, el pare Ferri i el senyor Ballester de Tormos el van construir); o que fa 4 centúries que vam expulsar als moriscos de les terres valencianes (el Castell del Pop o cavall Verd, també a Laguar... un altre dia contaré la seua llegenda.... i el port de Dénia van ser els darrers testimonis de la seua presència) ; o també que, enguany és l'Any Internacional de l'Astronomia (2009). Al voltant de 130 països de tot arreu miren cap el cel i l'univers. Celebrem 400 anys des que Galileo Galilei va descobrir amb els seu telescopi 4 satèlits al voltant del planeta Júpiter i li portà a escriure la teoria de què la Terra no era el centre de l'univers, sols era un planeta més. Amb aquesta celebració deuríem reivindicar que el "misteri de l'univers" estiguera present en les aules de les escoles i que per un dia, o una nit (al llarg de tot l'any) reflexionàrem sobre el tema. És senzill i tot el món pot : "alça la mirada cap el cel". Les generacions de hui no s'ho creuen però abans de què arribara el rellotge de pols i el GPS, el cel era l'únic referent que l'home tenia per orientar-se, navegar (per la mar), i conrear al camp. Mireu hi ha una pàgina web on podeu trobar més informació http://www.cosmicdiary.org