Buffff...!

No és pel fred que estem passant sinó pel bufit de respirar tranquil una situació familiar que no pots ni saps com controlar. Veureu : quan t'envien a un quiròfan a extirpar-te una "peça" del cos els pèls s'escurfen i la ment comença a treballar més del normal (no cal jugar en la nintendo DS al brain games). El tema de lo desconegut i la mort són complicats d'explicar i el nostre cervell cabileja a tota hora. Quan estàs en una sala d'U.C.I. esperant, el temps es valora, i les preguntes sense resposta són continues; i com no, els records passen continuament per la ment. Però crec que més amarg és la llarga espera des de que t'ho diuen fins que el criden. La sanitat valenciana,i és una opinió personal meua, té bons professionals, però l'administració i la burocràcia és molt lenta, poc compassiva amb els malalts/pacients i apissonadora per als familiars. No ho dic per dir-ho, sinó que per sort o desgràcia estic tocant molt d'hospitals (públics i privats/concertats) des de fa anys i em conec i sofreix "el percal". La veritat, i tot i ha que dir-ho, quan estàs a soles, estàs continuament fent preguntes (no em pla negatiu: perquè jo?,què faig malament?, sempre això i mai la loteria...) sense resposta a lo desconegut: la mort, el dolor.... en aquests llocs tota la resta no t'importa i perd  el valor material de l'actual forma de viure (materialisme pur i dur sense sentiments) : treball, presses, atur, crisi, rebaixes,...

AIXÍ ÉS AQUESTA VIDA !!