Em sap greu insistir en el fred, però es veritat que portem dues setmanes amb una gelor que feia anys no sentia ni notava...serà perquè en la biblioteca fa fred? segurament això a motivat la meua grip, bé cal modernitzar-se i dir que tinc el virus de no se qui. El cap em crema i la "moqueta" (la del nas) està continuament donant quefer, mocador amunt, estornut avall. Així i tot, estic content, després de més de quinze anys d'exercir com a bibliotecari i "arxiver" és la primera vesprada que hem puc dedicar, al complet, a escorcollar i recercar una informació que m'han demanat els meus companys de l'ajuntament. Sí! tres hores seguides sense dir "calleu, sssss, fes fotocòpies, presta i torna el llibre..." i tot gràcies a la contractació d'una persona en salari jove; la qual està ajudant-me durant sis mesos. MOltes gràcies!! a més, com diuen els de Castella "la dicha nunca viene sola" acaben de posar-mos un telèfon directe a la biblioteca (962390427) d'on es poden cridar i sobretot : LOCALITZAR. ....ULL tornen els "mocs",perdoneu,,,,atxummm! vaja vaja, així no puc continuar... me'n vaig a prendre algun medicament per a paralitzar l'invasió bacteriana que està sofrint el meu cos... ja us contaré....espere que la vista del Cavall Verd (un altre dia us contaré la llegenda d'Ezme i perquè el seu nom) m'anime un poquet...atxummm!!adéu
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants). Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada