Em sap greu insistir en el fred, però es veritat que portem dues setmanes amb una gelor que feia anys no sentia ni notava...serà perquè en la biblioteca fa fred? segurament això a motivat la meua grip, bé cal modernitzar-se i dir que tinc el virus de no se qui. El cap em crema i la "moqueta" (la del nas) està continuament donant quefer, mocador amunt, estornut avall. Així i tot, estic content, després de més de quinze anys d'exercir com a bibliotecari i "arxiver" és la primera vesprada que hem puc dedicar, al complet, a escorcollar i recercar una informació que m'han demanat els meus companys de l'ajuntament. Sí! tres hores seguides sense dir "calleu, sssss, fes fotocòpies, presta i torna el llibre..." i tot gràcies a la contractació d'una persona en salari jove; la qual està ajudant-me durant sis mesos. MOltes gràcies!! a més, com diuen els de Castella "la dicha nunca viene sola" acaben de posar-mos un telèfon directe a la biblioteca (962390427) d'on es poden cridar i sobretot : LOCALITZAR. ....ULL tornen els "mocs",perdoneu,,,,atxummm! vaja vaja, així no puc continuar... me'n vaig a prendre algun medicament per a paralitzar l'invasió bacteriana que està sofrint el meu cos... ja us contaré....espere que la vista del Cavall Verd (un altre dia us contaré la llegenda d'Ezme i perquè el seu nom) m'anime un poquet...atxummm!!adéu
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada