Em sap greu insistir en el fred, però es veritat que portem dues setmanes amb una gelor que feia anys no sentia ni notava...serà perquè en la biblioteca fa fred? segurament això a motivat la meua grip, bé cal modernitzar-se i dir que tinc el virus de no se qui. El cap em crema i la "moqueta" (la del nas) està continuament donant quefer, mocador amunt, estornut avall. Així i tot, estic content, després de més de quinze anys d'exercir com a bibliotecari i "arxiver" és la primera vesprada que hem puc dedicar, al complet, a escorcollar i recercar una informació que m'han demanat els meus companys de l'ajuntament. Sí! tres hores seguides sense dir "calleu, sssss, fes fotocòpies, presta i torna el llibre..." i tot gràcies a la contractació d'una persona en salari jove; la qual està ajudant-me durant sis mesos. MOltes gràcies!! a més, com diuen els de Castella "la dicha nunca viene sola" acaben de posar-mos un telèfon directe a la biblioteca (962390427) d'on es poden cridar i sobretot : LOCALITZAR. ....ULL tornen els "mocs",perdoneu,,,,atxummm! vaja vaja, així no puc continuar... me'n vaig a prendre algun medicament per a paralitzar l'invasió bacteriana que està sofrint el meu cos... ja us contaré....espere que la vista del Cavall Verd (un altre dia us contaré la llegenda d'Ezme i perquè el seu nom) m'anime un poquet...atxummm!!adéu
I per què no? Se que ella no vol ser la protagonista del meu tastet; la comprenc, però la possibilitat de recordar (o imaginar) amb paraules és allò que ens fa únics als éssers humans. Paraules orals o escrites, em dona igual. Gravació sonora i/o escriptura, és el rastre que deixem a les altres generacions. És la voluntat d’un fet per a què no s’oblide, el desig de transcendir. A cau d’orella es conten els secrets, i així la paraula oral o escrita activarà la nostra memòria al voltant del foc, del tendur o de les actuals xarxes socials. L’escrit el tenia guardat en “una carpeta” del USB... ...El 12 de setembre de cada any és celebra el DIAM, però per a una persona malalta com ella quasi tots els dies de l’any són DIAM.... Comença a fer-se de dia i sona el telèfon en la tauleta de nit. És el de Rosa M.O., però ella no està. Ha passat una mala nit i van.... Està en el sofà amb les persianes baixades. Té una bossa de gel al cap, s’ha pres la medicació i ha demanat que...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada