Llums i ombres d'un cap de setmana

Cap de setmana de contrastos forts. Conforme ens fem majors, responsables i amb obligacions familiars, el pas del temps i el valors de les coses que realitzem pareix ser més ràpid i més apreciat, que quan estaves en l’adolescència estudiant on tot es viu més alocadament “ sense pensar-ho”. Ho això hem sembla a mi. Tot ve a conte d’uns dies viscuts amb activitats molt enfrontades. En unes he estat rodejat de joventut inesgotable, la qual està contínuament amb ganes de fer i no parar tot el dia, igual té que s’alcen a les 7 del matí, que a la vesprada tinguen activitats esportives i lúdiques o que a les 12 de la nit encara no estan esgotats de jugar amb els amics. “Joventud divino tesoro”. I en les altres, la vida pega colps molt forts, com la mort mateixa, a la qual no podem anotar en cap d’agenda ni llistat d’espera, ni sabem si està al cantó de casa esperante o en altre lloc on, segurament, no aniríem si ho sabérem...   quan ella vol “toca la porta, es presenta i s’endu a la persona...”. A més a més, és un tema difícil de tractar en una conversa perquè, crec, no tenim resposta ni explicació lògica i coherent. Les religions parlen de reencarnació del cos o de l’ànima, però mai parlem d’ella fins que ens toca de prop. A mi m’ha passat amb un amic, soterrat el diumenge, el qual ja havia tingut alguna “visita a les portes del cementeri”, però quan parlava en ell d’eixos temes sempre em dia ...”Pep, vull viure, el que hem queda, conforme m’agrada i sóc....se que us faig mal i no ho enteneu, sobretot les persones que m’estimeu, però la vida per a tots no és bonica i agraïda,així que...” Ho hem d’acceptar, es dur, però hem de continuar el nostre camí de la vida malgrat siga un camí ple d’entrebancs, polsós  i poques llums. A més a més, estem en el temps d’educar als joves, veure’ls créixer i de gaudir amb ells d’eixes rialles contínues i de la vitalitat amb que fan les coses

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog