pilota de fulls de paper

Els dos darrers anys han estat atípics en el que respecta a les meues vacances. Bé, cal dir "nova normalitat". Aquesta nova normalitat ha fet que descobrisca sendes novelles, nous paisatges i,sobretot, he descobert humanitat. MOLTA.  -Xe Josep, prova les bresquilles del meu bancal. -Bibliotecari, pren un parell de tomaques. -Ves en conte, la senda està mig perduda per trobar l'arcà. També he tingut moments tristos i de melangia perquè el degoteig de defuncions de familiars, amics i coneguts és continu i quan estàs passejant, tu i el gos, el fan caure unes llàgrimes quan els recordes o tens enyorança i nostalgia de temps passats. En eixos moments em venia al cap la frase d'un filòsof que deia ""els éssers humans som ombres, quan morim desapareixem".  Però de colp i volta, el gos alça el cap i es queda mirant-me. Jo no tinc una cua com ell; tampoc se menejar les orelles, però tinc la sensació que el gos sap llegir la meua cara (faccions). Em mira fixament...

Tres famílies convivents formades per 4 membres cadascuna pregunten a l’agent municipal i el servidor públic els indica un xicotet cartell amb un fletxa i la lletra b en negre i situat al cantó de la casa gran de la plaça indica el caminet que hem d’agafar per arribar a un soterrani on ens trobem la porta i les finestres obertes de bat a bat. En l’entrada hi ha una tauleta amb una botelleta de gel desinfectant i una ratlla roja que ens diu on tenim que posar els peus. Parem la mirada i ens fixem que les taules i cadires estan separades per un separador de metacrilat i una cinta policial de seguretat i abalisament impedeix arribar a les prestatgeries que ocupen un gran lloc en la sala. La mal anomenada nova normalitat fa que la ventilació i higiene siga molt important en espais com el que acabem d’arribar. Darrere el mostrador hi una persona vestida amb un epi d’un sol ús format per una bata blava, guants de làtex, mascareta i un protector facial de plàstic amb visera. Les ulleres de le...