-Bon dia, benvinguts, em diuen Josep, podeu passar i sí, esteu en lloc que busqueu. En què us podem ajudar?
Guardant les distàncies de seguretat entren la primera família. Està formada per un home, una dona i dues filles menudes. El pare xampurreja paraules en castellà, francès, àrab i en valencià. Acaben d’arribar al poble amb un contracte de treball i voldria fer-se un carnet per poder aprendre a llegir correctament la llengua del poble. Em fa saber que està apuntat a l’escola d’adults per aprendre-la i que li havien aconsellat que vinguera a aquest espai perquè trobaria molta ajuda i informació. En un tres i no res, els informem del servei que ofereix aquest espai públic i els 4 es fan el carnet de soci gratuït. Els aconsellem segons els coneixements que cadascú ens exposen els membres familiars i la més menuda que va dins d’una cadira de bolquers li donem un llibre tovet.
La segona família té uns caràcters cridaners que podem veure de seguida que són diferents a la majoria de la comunitat. És el color de la seu pell. La mare m’explica que els seus fills estant donant en escola el tema dels pobles del món i les races humanes i tenen que buscar i ampliar la informació sobre els grups humans i fer veure que definir-nos pel color de la pell no té cap sentit, com tampoc en base a la mida de les orelles o al número de cabells. Després de tot, el color de la pell simplement és una adaptació a les hores de llum de la zona on s’habita. A aquesta família, la persona vestida amb epi d’un sol ús ja els coneix perquè fa anys que es fan fer el carnet de socis, però feia temps que no havien tornar a fer ús dels servei. Busca, escorcolla i troba la informació sol·licitada.
La tercera família són del poble, però ella abans era Maria José i ara és José Maria. Com la parella no podia tenir fills propis, han adoptat un bebè. Això vol dir que han esbrinat on hi ha un xiquet que no podia viure amb la seua família original, perquè els seus pares biològics no se’n podien ocupar. L’altre infant que està agafat a la mà esquerre de José Maria el tenen en cura durant un temps fins que els seus pares biològics se’n poden ocupar de nou, és a dir, és un xiquet en acollida. Necessiten fotocopiar unes fotografies i uns papers per acabar d’enviar tota la paperassa que els demana l’administració. Fet.
Ring, ring, ring, sona el telèfon i l’home de l’epi d’un sol ús atén la cridada telefònica. Els diu que sí, que estan oberts i atenent al públic tot i d’acord amb les noves mesures higièniques i que poden utilitzar l’ordinador que ell després ho desinfecta. La persona de l’altre costat del telèfon li explica que hi ha un tall de llum al barri i no tenen connexió a l’internet i necessiten urgentment enviar la documentació que els demanen. És una parella de dues dones que s’estimen molt i volen tenir fills, com què això no és possible han buscat l’ajuda dels metges i d’una clínica especialitzada perquè per fer un bebè es necessiten dues cèl·lules...una d’un home i l’altra d’una d’elles. Fet.
La persona vestida amb un epi d’un sol ús seu a la cadira davant l’ordinador per llegir un correu electrònic que li acaba d’arribar quan torna a sonar el telèfon. Ring, ring, ring.
-Bon dia, Josep. Som de l’Associació per a la Defensa i Integració del Malalt Mental i el cridem des del Centre de Rehabilitació i Integració Social de persones amb malaltia mental crònica ens han comentat que podem emprar el vostre espai per fer un club de lectura. És possible? Fet.
El correu electrònic és del Projecte Trèvol de la Mancomunitat de Municipis de la Vall (programa de recolzament a les persones amb discapacitat) avisant que la visita setmanal del dimecres d’aquesta setmana on teníem preparada l’activitat “conèixer el teu poble” la tenim que ajornar perquè dins del grup bombolla hi ha un alumne infectat amb símptomes lleus de la malaltia infecciosa causada per un coronavirus descobert recentment. D’acord.
En aquest món cadascú és d’una manera i per això les BIBLIOTEQUES estam obertes a totes i tots, hem de respectar la diversitat social i cultura. Tots tenim una família i totes són diferents, totes especials. Diuen i conten que el vocabulari serveix per emparaular el món, però actualment vivim en un món global que evoluciona més ràpid que les paraules.
Qui ens pot ajudar a buscar i explicar aquest món global?
Les biblioteques públiques municipals perquè en la biblioteca us orientem i ajudem a trobar qualsevol petició d’ajuda. Per exemple el cas de hui a la biblioteca d’Albaida, quatre famílies on la diversitat o les diferències ens resulta un terme familiar i un dels nostres objectius es intentar disminuir la desigualtat social i cultural. La diversitat és una font d’enriquiment i no cap barrera ni social ni cultural. Aleshores, a les biblioteques públiques municipals trobareu relacions igualitàries entre persones pertanyents a col·lectius desafavorits o en risc d’exclusió social i cultural per raó de la seua orientació religiosa, ètnica, sexual, etc. Les biblioteques sempre ens reinventem i reenfoquem els nostres serveis, primer érem un espai on es guardaven llibres de paper i de “silenci sepulcral”; ara som un espai cultural obert de bat a bat a totes les noves tecnologies, el llibre electrònic i les activitats multiculturals. Som camaleònics. Som informació. Som un espai de lliure accés i democràtic per a totes i tots. Som un espai de formació, d’orientació, ajuda, aprenentatge i on ajudem a estimular la curiositat i la creativitat. També som un lloc d’evasió i gaudiment de la lectura personal o compartida i on preservem el nostre passat i la nostra memòria local. Som entitats vives i plenes d’energia i sensacions. A les biblioteques públiques municipals es poden fer moltes combinacions perquè som un servei viu i canviant.
Sols ens queda visibilitzar els nostres serveis públics als polítics per a què creguen i aposten per les biblioteques públiques municipals.
Josep Moll i Moll. Biblioteca d’Albaida
posdata :
“Buenos días, ¿qué tal? muchas gracias por participar en el proyecto...” (fa un mes). “Bona vesprada, ho sentim però no és... Gràcies per col·laborar” (fa tres dies) . "Mi gozo en un pozo", m'acaben de contestar des de l'editorial que no he passat "el tall": son relats que parlen de biblioteques per a un projecte solidari, PERÒ ells volen triar el tema del relat que parle d'una biblioteca (misteri i/o aventura) i la llengua, perquè és un llançament a nivell nacional.
Xoc entre el puritanisme editorial i el bibliotecari “queixò/despenjadordepilotes”. Els vaig comentar que escric en valencià, però que m’agradaria que el text tinguera la diversitat lingüística del territori nacional (menys el gallec que encara no tenia buscat traductor; jo feia la traducció al castellà i també tenia un amic basc que em feia la traducció a l’eusquera)
Als que escrivim “per amor a l’art” se’ns queda un cert sabor amarg per no triar el relat per unes raons que no acabe d’entendre, però bé, com diuen per casa : no passa res, continuem fent camí.
Passada l’amargor, endolcida amb un “polo”, he decidit que el relat siga de totes i tots vosaltres pujant-lo al meu blog (no vos cobraré res si el voleu llegir).
Considere, crec, que és un text inclusiu (diversitat familiar, multicultural i identitat de gènere) d’un dia qualsevol en un any diferent en la biblioteca d’Albaida i va nàixer perquè una usuària de la biblioteca (la meua filla) va vindre a buscar llibres per fer un treball estudiantil.
Bona lectura!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada