Els dos darrers anys han estat atípics en el que respecta a les meues vacances. Bé, cal dir "nova normalitat". Aquesta nova normalitat ha fet que descobrisca sendes novelles, nous paisatges i,sobretot, he descobert humanitat. MOLTA. 

-Xe Josep, prova les bresquilles del meu bancal.

-Bibliotecari, pren un parell de tomaques.

-Ves en conte, la senda està mig perduda per trobar l'arcà.


També he tingut moments tristos i de melangia perquè el degoteig de defuncions de familiars, amics i coneguts és continu i quan estàs passejant, tu i el gos, el fan caure unes llàgrimes quan els recordes o tens enyorança i nostalgia de temps passats. En eixos moments em venia al cap la frase d'un filòsof que deia ""els éssers humans som ombres, quan morim desapareixem". 

Però de colp i volta, el gos alça el cap i es queda mirant-me. Jo no tinc una cua com ell; tampoc se menejar les orelles, però tinc la sensació que el gos sap llegir la meua cara (faccions). Em mira fixament i descobreix els meus senyals socials (faccions). Sap si estic pensatiu, trist o content. 

Es gira, ja no em mira a mi, si no a una sargantana xicoteta, grisenca amb ratlles de color blanc i punts foscos que ens apareix al bell mig del camí. Comença amb les potes a jugar amb ella. Es senten les veus d'uns xiquets.

-Mireu eixe gos com caça una sargantana!!

Alce el cap i veig a dos xiquets i una xiqueta jugant dalt d'una olivera. Sense cap arma tecnològica en les seues mans. 

SALVEM ELS JOCS AL CARRER!


Aquests dos fets (gos i nanos) i una sonada del telèfon em fan espavilar i recuperar l'ànim i el 'carpe diem'.

-Bon dia, Josep. Ja hem cosit les filagarses (conjunt de fils que pengen d'un tros de roba) i tenim els vestits dels festers. Podeu vindre a per ells. 

Les germanes Mira Esteve (Castalla) han fet uns vestits de llaurador per a la comissió de festes "ibn-arranca(d)ets": blusa negra amb butxaca interior i nom brodat, saragüell blanc amb butxaques i bragueta amb fermall, faixa roja, espardenyes amb vetes negres i mocador per al cap.

-Mel de romer. Envieu la factura al correu @ club.pilota….

-Josep, veig que estimes la llengua i la pilota. Si vols, junt a la factura, t'enviem unes fotos de 1995 on apareixen junts el PACO i l'ENRIC en el trinquet (privat, inaugurat l'any1978) del poble i la celebració del simposi d'estudi i festa al poble organitzat pel Centre Cultural Castellut. La partida es va jugar a la modalitat d'escala i corda entre els germans Sarasol i un feridor contra Fredi, José Maria i Sanchis.

Elles no veuen les meues faccions, però el gos sí i meneja la cua: boca oberta, ulls com òbiles i pàmpols parats. 

-Sí, sí, envieu, envieu. Moltes gràcies.


Enric i Paco junts!! DOS HOMENOTS!!


Un incís, homenot entès com els valencians del sud ho entenem. Per cert, consulte el diccionari de l'AVL i a l'escriptor del nord (Josep Pla) i també li donen la mateixa definició que nosaltres : "persones que destaquen per les seua aportació intel·lectual, artística o cívica".


Recordar-vos que la pilota valenciana és un esport que va lligat a la nostra llengua perquè la mateixa s'ha enriquit (aportacions) amb expressions i termes del joc de la pilota. Expressions ben vives i que emprem en la parla popular. Moltes d'eixes expressions no es poden entendre sense conèixer com es juga a pilota. 


ANEU A VEURE UNA PARTIDA!! (carrer o trinquet).

Aleshores, pilota i llengua van de la mà. Si una retrocedeix, l'altra té difícil la seua supervivència. Estem ja dins del segon decenni del segle XXI amb una llengua cooficial poc emprada (sols en la teoria),  bons jugadors, millors clubs i escoles de pilota, però amb poc de públic i pocs diners. Però els temps del silenci catacumbal per ser de poble, estimar la pilota i parlar en valencià ja han passat. Lleveu-se el vel de la vergonya i caleu, entre el cor i el cervell, els sentiments d'estima per la llengua, per la pilota i per la nostra cultura.

Pot ser que exagere? Tant se val. 

Acabem: aquestes paraules han estat escrites per a tot allò que estime : família, amics, llengua, pilota, poble i feina d'arxiver-bibliotecari.

SOM POBLES VIUS!!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog