Són les quatre de la vesprada i vaig a obrir la porta de la biblioteca. Una veu crida : Josep no obrigues i mira davant teu !. Veig la motocicleta marca “Vespa” de l’agutzil municipal i baix en el tub d’eixida del seu fumeral un eixam enorme d’abelles/vespes.

Pegue una passa arrere i pregunte : què està passant? Apareix la policia local i diuen que acaben de cridar a un apicultor d’Ontinyent que li diuen Toni. En un tres i no res, davant de nosaltres tenim un home “disfressat” d’astronauta, però no, és un meler, dels pocs que queden per la contornada més coneguda com: Vall d’Albaida. Un ofici mil·lenari per a extraure mel (edulcorant més barat per als confiters i torroners perquè fins el segle XVII el sucre era un luxe el seu procés de refinatge) i també cera (gremi dels cerers) desconegut per als joves i bastant per a mi, malgrat tindre encara família(el meu oncle Luís “el manyo”) a la Vall de Laguar que té caixes de mel. Toni l’apicultor ens diu amb una veu dolça: - tranquils, això és que la reina (abella) s’ha parat en la moto i totes les abelles (amb l’olor) l’han seguida. Trau una caixa anomenada colmena o buc i comença el seu treball. Nosaltres a uns tres metres mirant bocabadats els seu treball per a fer entrar la reina en la caixa i els milers d’abelles/vespes que entren amb ella.   

Per a saber un poquet més sobre l’ofici d’apicultor i com diu l’amic Casimir Romero sigueu abelles i passeu per la biblioteca d’Albaida i així poder tastar la mel (metafòricament) d’un article d’Elvira Belda “L’ofici d’apicultor a Ontinyent” publicat en la revista Almaig nº 14 de 1998, “Apicultura” de Pierre Jean-Prost i Yves Le Conte d’edicions Mundi-Prensa de 2007 o el tríptic “mels i melers” d’Enric Abad i C.R.publicat l’any 2001 per l’Ajuntament d’Ontinyent