Quina empastrà havia fet. Tenia un aspecte entelat i tèrbol. Alguna cosa m'havia sentat malament. Lo remudat que anava per a celebrar el final de l'estat d'alarma i ara tot@ la roba feia "auloreta". 

Tot havia començat un ratet abans quan pels cantons del poble i a toc d'alba, la botzina de l'agutzil i la seua veu pública feia el bàndol que tot el món esperava des de feia mesos: "es fa saber a totes les veïnes i veïns del poble, majors i menuts, que les autoritats lleven les prohibicions de la mascareta, la distància de seguretat i el toc de queda. Hui és dia de festa major a la plaça. Tot el món està convidat".
El posterior revolteig de les campanes i la traca era l'anunci per anar tot el món a la plaça. 
La gent tenia ganes de festa : abraçades, petons, coets, menjar, beure i ballar al so de la banda de música.
Hi havia una burrà de menjar i beguda perquè als festers els havia tocat una poalà de duros i tenien una fotracà de diners per gastar. 
Ara pague jo, no el convide jo, ja la teniu pagà (da), posa un altra, fem l'arranca(d)ora. 
Era un voler i no poder parar.  
Havia begut una bóta d'absenta quan em vaig agafar la cadira per menjar. Vaig pegar una fartà com si s'acabara (o començara) el món. Vaig picotejar més que una revolta de riu, tot acompanyat d'un tonell de vi giró. 

De colp i volta, la panxa feia sorolls musicals polirítmics i  les cagueroles tocaven la porta del forat del cul. A Ca Guerola vaig anar, però  no les vaig poder evacuar correctament per l'excusat que hi havia en el corral. Eixe lloc íntim per a fer les necessitats fisiològiques havia quedat com una porquera després de ploure fang. Com si haguera menjat peres i les cagava senceres, anava cagalló per sèquia.
Pi, pi, pi, piiiiii!! El so del despertador em desperta del somni lúcid de la meua ment.
Benvinguda la normalitat nova!! 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog