Pss. Fff, tic-tac, tic-tac és l’hora. Tac. Mmm fer tris-tras fins el poble i tatxam-tatxim per nyam-nyam, glup i plop/pop de vi amb els amics i la família i fer tic-tic amb els gots. És el tatxam després del treball per fer uf amb ells. Cric-crac la clau i rum-rum el cotxe. Mec/pit-pit quan arribem i pix. Tots ha,ha,ha amb mi. Tsit/ep després. Bla,bla,bla. Un moment, ring, ring. Xss, alò? Uix. Ba a totes i tots.
Gori Gori, Xiu Xiu.
Transcripció del text (i les onomatopeies):
Atenció
! Bufe, el rellotge marca l’hora. Tanque la porta. M’agrada caminar seguit fins
el poble i fer camí fester per menjar, engolir i destapar una botella de vi amb
els amics i la família i colpejar els gots de vidre. És la culminació després
del treball per descansar amb ells. Pose la clau i engegue el cotxe. Toque el clàxon
quan arribem i baixe perquè em pixe. Tots es riuen de mi. Ens saludem. Xarrem
pels colzes contant-mos la vida. Un moment, sona el telèfon. Silenci, diga? he oblidat
cridar per dir que hem arribat al poble. Besets.
Qui no plora no riu.
Qui no plora no riu”
És un cant fúnebre dels enterraments.
Les onomatopeies són paraules que imiten o recreen el so de la cosa o l'acció a què fa referència, però el llibre que acabem de catalogar “Gori Gori”, donació feta pel MITA (moltes gràcies), és un viatge a través de les emocions. Una història que ens parla de l’estima per les persones majors i la importància de recordar-los. Un llibre creat pel ball de sant Vito i il·lustrat per Joan Alfred Mengual i editat per Edicions 96. Gori gori també és un espectacle de titelles de fusta creats de la part d’un arbre (el til·ler) : de fusta són els caps i les mans; de pell, el braços; i els vestits, roba reciclada.
Que sí que és un tresor!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada