Memòries rovellades. La costum de la “becà” de després de dinar m’ha recordat a persones anònimes esborrades en el temps. Espere que no em considereu un sicofanta per intentar esbrinar qui m’envia els tastets al meu cap. Estic trencant-me el cap sense cap resultat. Entre al cop de la col, ni rastre. Que si naps que si col. Res.

Somni.

El ti Venanciet li diu al iaio que les haveries tenen els unglots per a tallar. “Xicó ves porta el llambroix que està al pessebre per a què el ferrador puga ferrar els matxos”.

Obric els ulls, però es tornen a tancar i el cap em pega cabotades.

Memorar (recordar).

El Madeet mentre escombra la cendra del forn em diu “xicó, abans que comencen les partides de pilota, ves al bancal a vore si les oliveres estan escombrant la flor i porta 4 bacores del figueral”. Puge al cop de l’arbre, per agafar una mostra, però com estava la soca banyada de les darrers pluges primerenques, m’esvare i em pegue una “cabotà” en la soca. Caic a terra. Quina “llenyà”. No em queda altra que tornar al poble esperant un “calbot” metafòric. “No passa res, anem a fer-se un colpet i recuperar-se de la “culà”. Arribe al centre social del poble i la xafarderia ja havia arribat. Ara està tot en “la nube” d’internet, google i els drons ens vigilen les 24 hores del dia i no pots amagar a ningú que t’has anat de morros; però abans, era el boca-orella. “Xe, Josep, un pardalet mos ha dit que has caigut de nassos de la figuera. Ai, els de ciutat com sou, no mireu on poseu el peu i es pegueu cada “nyespla”. Ni de nassos ni de morros, menuda “jassinà” m’he pegat, encara em cou tot. Han passat per davant de mi tots els colps de mà que he rebut en aquesta vida : bascollà per mal parlat, galtà per no escoltar, bofetà per robar un bes, bocinà per barallar-me amb amics i baticuls per no prendre les medicines; però les que més recorde són les “cinquetes” de la mestra de castellà. Dec haver estat un bon xiquet de menut. Però oblidem la “jassinà”, vos convide a un altre colpet i ens anem a vore altres colps de mà més agradosos. M’han dit que hui en les partides de pilota al carrer anem a gaudir de tota una gamma de colps de mà: en la partida de raspall, de la raspà i diuen que ve un jugador juga per baix cama; en la partida a ratlles de la treta de palma, del bot i volea, de la volea i del bot i braç. D’altres colps de mà en la pilota, tant al carrer com al trinquet són: manró, carxot, rebot, dau, bot, ferida, treta de bragueta, caiguda d’escala, per darrere esquena i de monyica (la meua especialitat quan jugue a pilota).

“Pep, Pep, desperta, que és l’hora d’anar a treballar”.

Em desperte. Em cau la bava. Per a cagar-se i no torcar-se.

Sicofanta: en l'antiga Grècia, aquell que, de pròpia iniciativa, denunciava a l'autoritat les infraccions de la llei, sobretot, de les exportacions de les figues.

Llambroix: ferramenta que consistix en una pala de ferro acerat, usada pels ferradors per a tallar l'unglot de les haveries.

Haveria: bèstia de càrrega

Ti: tractament que, seguit del nom propi, serveix per a designar a persones d'estament humil, encara que no siguen parents del qui les anomena.

cinqueta: colp pegat amb la mà tancada, colpejant de raspalló amb el nuc del dit del mig.