Ja siga per les censures i prohibicions per ideologies polítiques (dictadures) o per motius religiosos (església catòlica), les llistes de llibres prohibits existeixen des de fa molt de temps. Els seus autors han patit oblit, presó, exili, menyspreu i, inclús, assassinat.

Actualment hi ha  un nou Gran Censor o moviment (o generació) físic i de xarxes socials anomenat “woke”(*) que semblen les arrels del puritanisme i fonamentalisme del segle XXI dels llibres i autors prohibits. No sols prohibeixen la lectura de certs llibres sinó que també s’organitzen “fogueres purificadores” per cremar llibres políticament incorrectes. Diuen i conten que potser la llavor del fanatisme, dels estudiants bel·licosos, de la criança paranoica i de la mordassa als periodistes perquè els “wokes” s’han autoanomenat “guardians de la nova moral” i tenen com objectiu controlar el llenguatge. O siga, i si em permeteu el símil, estem a un pas de formiga a què en les obres pictòriques tornen a portar “la fulla de parra” per amagar la nuesa (dictadura transversal)

Us sona el pseudònim de George Orwell? Sí, exacte, l’escriptor i periodista anglés (rebel·lió en la granja o 1984, entre altres) fou un defensor de la democràcia i les llibertats públiques enfront del colonialisme i els totalitarismes ja deia en el segle passat : “qui controla el llenguatge canvia el pensament de la societat, la domina i la manipula” i aquesta altra “si la llibertat té algun significat, aquest és el dret de dir-li a la gent el que no vol escoltar”.

Recordeu sempre que  el llibre és el vehicle del pensament lliure i és que darrere els llibres prohibits, com darrere tota prohibició, s’hi amaga un gran atac contra la llibertat d’expressió.

 (*)“woke” és la forma en passat del verb “despertar” en la llengua anglesa, però des de 2017, el diccionari d’Oxford admet l’ús informal de la paraula d’origen estatunidenc  amb el significat que fa referència a un estat de consciència sobre les diferents desigualtats i opressions socials i lligat a les polítiques progressistes i de la identitat. Amb la seva extensió ha adquirit un matís irònic o pejoratiu entre determinats sectors, tant entre els conservadors com entre els crítics que hi veuen una forma de pensament únic i de censura. La paraula nasqué lligada al moviment afroamericà pels drets civils com un eslògan que instava a romandre desperts i alerta davant la injustícia i es va popularitzar amb el moviment Black Lives Matter.

No voldria acomiadar l’any sense desitjar-vos SALUT i Bon Any Nou, o Bon Any o Feliç Any Nou i recordar-vos dues cosetes més que resulten molt simples i senzilles de fer:

1) el dia de “Cap d’Any” fa referència al primer dia de l’any que comença, és a dir, l’1 de gener. Per això, per parlar de la festa o revetlla del dia 31, que celebrem per donar la benvinguda al nou any que arriba, ens hi referim com a “nit de Cap d’Any”. El motiu pel qual s’ha convingut marcar aquesta expressió en majúscula és perquè es considera una festivitat. Recordeu que la forma “nit vella” és una interferència del castellà com també ho és “nit bona” que és diu “nit de Nadal”. 

2)“paca ací, paca allà o paca casa” (metàtesi de “cap a”) passegeu de matinada pels carrers i camins del vostre poble, llegiu, regaleu llibres i feu-se un timonet i un herberet amb les persones que estimeu.