Ahir va faltar una dona pionera i molt creativa en tractar els temes de la igualtat i la coeducació per mig de la literatura infantil i juvenil. A la biblioteca d’Albaida en el raconet lila tenim 11 llibres d’Adela Turín. Des dels anys 70 del segle passat i amb el lema “ a favor de les xiquetes” va contribuir a posar en valor el rol femení en la societat, erradicar els estereotips sexistes i la discriminació. Va ajudar a canviar mentalitats i construir un món millor. Llibres il·lustrats, antre altres, per Nella Bosnia. 

Arran d’aquesta trista notícia, me’n recordat d’una paraula que hem va dir una persona que estime i aprecie molt, encara que al final no vam poder arreglar el món com ens haguera agradat. “És un MATXIRULO i està d’un prepotent”. 

Matxirulo és una paraula que no consta ni el diccionari de la RAE ni en el de l’AVL. L’he trobada en el diccionari de la FUNDÉU atenta al vocabulari que s’empra en els mitjans de comunicació "El significado que suele dársele en el ámbito feminista es el de ‘hombre machista’, en ocasiones asociado a quien hace gala de esa condición. Es coloquial y tiene un claro matiz despectivo". Desconeixen el seu origen. Per cert, la Fundéu és una fundació patrocinada per l’Agència Efe i la RAE. 

Moltes vegades, i sense adonar-mos, perpetuem el masclisme a través del control de l’espai, la paraula i el poder per part dels homes. Aleshores, matxirulo és un masclista, prepotent, classista i mascle alfa. Eixe individu membre d’un grup animal, de la mateixa espècie, que ocupa un lloc alta en la jerarquia del grup i que té una gran confiança en si mateix (sap qui és, què vol i no té por als judicis dels altres, és a dir, un egocèntric) front el mascle beta o “home de tapetes”, aquell que escolta, és sensible i presta atenció. 

Kontuz Matxirulo! Erne dago! Ez dirà passako!

Ja prou de ferocitat, crueltat i venjança!

Arran d’això us contaré un tastet inclassificable amb un vocabulari d’altres temps que m’ha ordit un hoste (la persona que tinc allotjada en el meu cap després de calfar-se’l  i buidar-se’l): 

La claror encara no penetrava en la balma perquè els dits rogencs de la filla de l’alba encara no ens acaronaven (aurora), però ja tenia el perol damunt del trespeus i el foc encés feia bullir la tisana de timonet. La meua companya (sense el valor possessiu o de pertinença que li puga semblar al matxirulo) amb l’ajuda del cresol també havia junyit (posar el jou) als bous i estava libant la popa (cul) de la cratera (vas grec on es mescla l’aigua i el vi per a beure) abans de tornar al camp. En eixe instant sentim bordar el gos que estava lligat a la soca de l’olivera. Era l’herald, el missatger ens duia un missatge en els braços: un garrí i dos trossos de cansalada entreverada. La porquerola m’ha dit que és un detall per a vosaltres per la jovada d’ahir en les seues terres i que ella no pot vindre, en persona, perquè té la rabera pasturant a una hora de camí i després té que portar el verro (porc mascle no castrat) a cobrir les truges (porques) del veí. La meua companya (sense el valor possessiu o de pertinença que li puga donar el matxirulo) li va contestar amb molt de senderi (trellat): la porquerola segueix el camí de la virtut cardinal (la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança). 

Esperem i desitgem que en l’educació del present i del futur, els homes no controlem l’espai, la paraula i el poder.