L’home s’havia posat el seu millor vestit per assistir al lliurament dels guardons i el posterior àpat fred. Era un abric roig, pantalons de setí negre i guants blancs. L’acte s’havia fet molt pesat i de llarga durada. Les panxes feien sorolls estranys. Els passaren a una gran piscina on van fer un “gita(d)et” amb la gent estirada en triclinis (llit on els romans es reclinaven per a menjar) d’aigua. Els cambrers espentaven sobre l’aigua les safates del menjar. La gent bevia, picava i xarrava. La gent tenia pressa en menjar. El menjar estava tallat en trossos xicotets i els presents no usaven coberts, agafaven el menjar amb la punta dels dits. Tot un art d’elegància. Els cuiners havien cuinat plats exòtics i creat autèntiques obres d’art presentant el menjar amb formes escenogràfiques. Els convidats a l’acte estaven ben sorpresos. Però les sorpreses no van acabar en l’àpat fred.  Dames i cavallers, com sabem que han menjat ràpid i s’han empassat molt d’aire de tant de xarrar, els gasos els tenen acumulats i eixes xicotetes bombolles han de ser expulsades. Tenim l’honor de presentar-los un show de PEDOMANIA, però no es preocupen pels seus nassos perquè els pares de l’artista s’han fartat d’olor-li el cul. Amb tots vostès Joseph Pujol. L’artista feia un número calfant a la gent amb xicotetes ventositats, mentre els contava algun acudit. Després, es tirava un pet de deu segons molt agut i acabava, ajuntant totes les seues forces, per tirar-se un pet que pareixia un dispar de canó. Els pets poden indicar bona salut intestinal. Ara que ningú ens mira ni escolta...el Sr. Pujol va cobrar 20mil francs de l’època per aquella sessió...

Posdata : aquest escrit no va dedicat ni en homenatge a ningú en concret, o sí. A totes aquelles persones que ens tirem pets, per als que empome’m els pets i som l’últim pet de l’orgue.

Alça la cama esquerre o la dreta i tirat un pet.



La paraula pedomania vol dir que algú pot trencar l’aire a la seua voluntat.

El Sr. Pujol va descobrir el seu talent d’una manera molt curiosa. Essent xiquet, estava en la platja amb la seua família i mentre jugava baix l’aigua i mantenia la respiració, va sentir un calfred molt estrany en el seu estómac. Espantats van anar al metge i quasi dos litres d’aigua eixiren, gotejant, pel seu cul. Prompte va començar a aspirar aire i a expulsar-lo a la seua voluntat en forma de pet sonor i inodor. A més a més de tirar-se pets, també feia acrobàcies com introduir-se un tub de goma de més d’un metre de llargària pel forat del cul i col·locar un cigarret en la punta. El Sr. Pujol aconseguia fumar-se el cigarret contraient els muscles del cul per extraure el fum i després apagar-lo.

Diuen i conten els experts en la matèria que la dieta mediterrània, rica en llegums, fruites i verdures, provoca més flatulències i això pot ser positiu i bon signe de salut gastrointestinal. La dieta mediterrània és rica en fibra i, aleshores, està associada amb més evacuacions de gasos pel cul, més sensació de flatulències i borborigmes (sorolls produïts en els budells quan els seus moviments involuntaris barregen líquids i gasos).

La producció de més gasos revela més activitat microbiota (flora intestinal, flora bacteriana) que en persones sanes no molesta, però que si pot ser molest en persones amb més sensibilitat intestinal. Per cert, la principal font de gas intestinal i és la responsable dels pets, és la fermentació bacteriana al còlon (intestí gruixut). El rebuig del menjar arriba al final del sistema digestiu i ací comença a actuar la microbiota intestinal (sense aquests bacteris no podríem sobreviure). Tots no tenim els mateixos bacteris al còlon i això influeix en el tipus i quantitat de gasos que expulsem. Segons els científics, una mitja de 20 pets al dia, i també asseguren que homes i dones es tiren els mateixos.

Però no tots els gasos intestinals van a parar a l’estomac. Tot el contrari, segons els estudis científics, gran part del gas intestinal es filtra a la sang i acaba sent expulsat pels pulmons. Estem parlant entre un 70 i 80 %. Per exemple, si mengem all, les substàncies més volàtils que donen olor passen dels intestins a la sang, d’ací als alvèols i eixen pels pulmons. Aleshores, per molt que el llaves les dents, les substàncies seguiran eixint pels pulmons.

Una curiositat final, quan es parla de gasos el metà té mala fama, però no és així, perquè  el metà és inodor. Els responsables de la pudor dels pets són els gasos derivats del sofre (compostos sulfurats).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog