En la cuina del Jardí, taverna ubicada en un cantó dels carrers nous de leixample del poble dels Marquesos, el tràfec era superior a daltres diumenges. El Senyor Duc havia enviat als seus emissaris de què arribaria eixe diumenge de bon matí a veure la partida de fira (pilota) anunciada al trinquet Val i ratlla i pilota encalada i després fer lesmorzada de les viandes que ajuden al fet del foder (busqueu, busqueu els seus significats), però que abans passaria per lesglésia per confessar-se dels pecats del piu (recordeu que Déu sen riu dells).  

El taverner es va afanyar en anar al forn, la pescateria i a la carnisseria perquè lentrepà de sobrassada amb calamarons acompanyats de cacaus del collaret (els cacauets de dos grans per baina que sestrenyen i semblen un collaret de perles) era la delicatessen que sempre demanava el Senyor Duc per esmorzar. No volien errar, puix era un honor que el Senyor Duc fera l’àpat en el seu establiment.

El pa que li va demanar a la fornera la manroneta (el seu malnom li venia perquè és una pilotaire i el seu millor colp de pilota és el manró o colp de corbella) és un pa fet amb farina, rent, aigua, un pessic de sal, una cullerada danís verd i un altra de gingebre mòlt que té una molla esponjosa i fina.

La sobrassada vella demanada la carnissera la surdeta del dau (pilotari esquerrana quan té la carnisseria tancada) és un embotit farcit de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre roig, sal i embotit dins un tros de budell gruixut que li havia ensenyada a fer la seua iaia sa tarbernera. Sí, està ben escrit,  oriünda del poble de Tàrbena (La Marina Baixa). Aquesta sobrassada vella és el Rolls Royce de les sobrassades perquè selabora amb la raça de de porc negre mallorquí i alimentat amb figues madures, restoll i bellotes.

Després deixir de la carnisseria va anar a la parada del  mercat on la pescatera la petxineta (pilotaire que quan li pega a la pilota i fa el rebot, el seu canell i la mà formen una figura semblant a una petxina ) tenia uns calamarons (chipirón en castellà, de l’èuscar txipiroi) tendres i saborosos pescats a la Mediterrània i subhastats a la llotja saforenca del poble del Duc. Els calamarsons són uns mol·luscos semblants al calamar, però més menuts, de color roig/rosat, transparents i fosforescents.

Lentrepà anava acompanyat dunes olives en aigua en sal (salmorra) adobades amb sajolida (lherba de les olives que fa endreçar la verga) i la beguda demanada per beure en l’àpat de lesviandesqueajudentalfetdelfoder era un vin caut (chaud o calent) occità aranès. El taverner havia fet un viatge exprés Andorra (dels caliquenyos parlarem un altre dia) i va entrar a Vielha (Vall dAran) on li van explicar lelaboració del vin caut per al Senyor Duc: vi, unes gotes de rom, un grapat de panses, dos culleretes de sucre, una figa seca. El vi calent és un clàssic de les begudes eròtiques. Per a fer la digestió, el taverner tenia una beguda espirituosa feta a la Serra de la Mariola : herber del poble dels cardaors.Profit!!

Lautor de lescrit, avisa, que no respon de cap dels resultats sobre menjars i begudes narrats en aquest text i que els personatges tots són ficticis i no tenen res a veure amb la realitat. Lautor sols es fa responsable del resultat gastronòmic: un plaer per al paladar.

Última hora: després dinformar a laudiència present de lesmorzada del Senyor Duc de la Sort Salva Malonda Vidal, ell mateix, ha enviat, a correcuita, el seu millor colom missatger pel Camí Gandia-Ontinyent per recordar al lletraferit que la resta de setmana la seua esmorzada són tosta(d)etes i que el seu cremaet (rebentat) dominical sel havia fet a mig camí de pujada, en la Venta del Morquí per anar calfant el cos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog