Cullerot era el nom que li haviem posat a la galga (gos) que teníen en la borrera. Era un degos jove molt lleuger amb el cap xicotet i ulls grans. Les orelles eren primes i un cos, coll, cua i pates també primes. El nom li l'havia posat un company quan l'animal era un cadell i el va veure xapotejant dins d'un toll (xarco) fet per la darrera ploguda i que estava ple de cullerots. La galga lladrugava quan vam tancar la borrera i vam agafar els cotxes. La colla de parelles d'amics(10) havíem quedat per celebrar el final de l'estat d'alarma i que l'amic fuster ens fera  una fideuà amb clotxines, galeres i gambes de muntanya (pebrera o pimentó roig). A la mar ens esperava, tot il·lusionat, el mestre músic que s'havia acabat de treure el títol de capità de vaixell. Però els plans els vam tindre que canviar perquè hi havia boira al Benicadell i, aleshores, era mal oratge mariner: boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya. L'amic músic ja tenia posada la galga (estaca) per a assegurar l'àncora quan li vam cridar per telèfon que pujara a la caseta de la muntanya a dinar perquè l'amic més major,  més conegut com "el iaio que li cau la bava passejant a la seua néta" havia dit que no feia oratge per anar a la mar. 

A meitat matí, la boira s'havia alçat i les dones havien eixit a passejar la néta del "iaioquelicaulabava" quan el fuster cuiner ens va demanar ajuda per als preparatius del dinar. Vam agafar els trespeus i damunt vam deixar caure el calder (paella) i quan vam bocar l'oli mesurat, el cuiner fuster va comprovar que no estava equilibrada. Feien falta unes falquetes. Vam mirar, vam buscar, vam regirar i no vam trobar res fins que l'amic "eliaioquelicaulabava" li va dir a l'amic treballador del tèxtil, "ves al cotxe i porta la galga" (eina per a la mesura de la finor de les màquines i dels gèneres de punt que s'expressa pel número d'agulles per unitat de longitud). La galga va ser de gran ajuda per fer una sabrosa i gustosa fideuà. 

Menjat i begut, la història que ens ha contat el cinqué amic de la colla, més conegut com "elbibliotecari", ens diu que qualsevol coincidència amb la realitat i els personatges, és pura casualitat, però cal mantindre la flama i el caliu de l'amistat i de la nostra llengua, en uns moments complicats i com diu el poeta "encara està tot per fer i tot és possible". Profit!!