El diccionari ens dona 3 definicions sobre la paraula “farmàcia”:

1) és l’art i la ciència de preparar medicaments en conformitat amb les prescripcions dels metges; 2) és la professió d’aquest art; 3) és l’oficina o botiga on es preparen i despatxen medicaments.

La persona que exerceix en la farmàcia és el farmacèutic o apotecari (sinònim). “El potecari o la potecària” és el/la professor/a de farmàcia que prepara i ven els medicaments. “La botiga” (botica) no sols era una tenda de mercader o lloc on es venien tota classe de gèneres (productes), també era l’oficina i tenda en que es feien i venien les medicines o remeis per a la curació dels malalts. La medicina que es donava als malalts es deia “pharmacum”. 

Des de l'Edat mitjana, en la península ibèrica, els professionals sanitaris s'agrupaven en confraries amb finalitats professionals i religiosos, o en gremis amb finalitat administrativa únicament, per a defensar els interessos de la seua professió.

Els professionals farmacèutics començaren a agrupar-se en el segle XII. En la Corona d'Aragó, els gremis i confraries que agrupaven  els sanitaris, es van dedicar a fins  professionals i van tindre la importància en l'organització administrativa d'algunes ciutats. Aquesta agrupació de professionals es la que va donar origen als col·legis d'apotecaris.

L'arribada  de la   Dinastia Borbònica al Regne d'Espanya  (1700), va suposar la instauració d'un absolutisme il·lustrat al país. La seua política va consistir a mantindre un estat centralitzat i unificar la sanitat del país. Durant el regnat de Carles  IV (1748-1819), el procés de centralització administrativa de la Farmàcia va assolir el seu tossal amb el control de la professió farmacèutica després de la promulgació de les Ordenances de 1800 i de 1804. En 1800, es van aprovar les primeres Ordenances per al Règim i Govern de la Facultat de Farmàcia, on s'exigia la possessió d'un títol per a poder exercir. En 1847 es crea la Direcció General de Sanitat. Després de la promulgació de la Llei General de Beneficència de 1822, es va establir que la beneficència pública era una organització de l'Estat cap als ciutadans més desfavorits. Era una institució que pretenia millorar la caritat de les persones i augmentar els recursos de les classes més pobres, proporcionant-li els auxilis necessaris. Els Ajuntaments d'Espanya tenien com a funcions cuidar dels hospitals, les Cases de Socors i els establiments de la Beneficència. Els Ajuntaments es gestionaven  i es controlaven  per mitjà de les Juntes Municipals de Beneficència. En 1845, durant el Regnat d'Isabel II, la professió farmacèutica es va transformar en una professió universitària, deixant de ser considerada una professió gremial. La paraula apotecaris se substituïda  per farmacèutics, denominant-se Real Col·legi de Farmacèutics. El dia 18 d'abril  1860, publicat el 24 d’abril en la “Gaceta de Madrid”, el Ministeri de Governació va aprovar les Ordenances de Farmàcia per a l’exercici de la professió de farmàcia, comerç de drogues i venda de plantes medicinals. En la mateixa ordenança es va regular l'establiment, funcionament i horari d'obertura de les farmàcies.

 En l’arxiu municipal  d’Albaida trobem documents que parlen de farmacèutics al poble:

1860, plaça de farmacèutic. José Martínez Clemente, era un llicenciat en farmàcia i farmacèutic titular en la vila toledana d’Urda i el 25 d’abril de 1860 sol·licita la plaça vacant de farmacèutic titular de la vila d’Albaida anunciada en el periòdics oficials de l’època. No hem pogut saber que va passar amb dita sol·licitud.

1896, onze d’agost, Benjamín Rosendo Juan Soler sol·licita obrir al públic una oficina de farmàcia. Benjamin Rosendo era veí de La Pobla de Rugat (ara és La Pobla del Duc). El dia 17 d’agost a les 11 del matí es va obrir la porta de la farmàcia situada en el Carrer Nou, número 4 al públic (actual C/Elias Tormo). Estaven presents l’alcalde José Tormo, els metges Andrés Monzó i Blas Parra, els veterinaris Francisco Miguel i Miguel Torres junt a Eduardo Sanz, subdelegat de Farmàcia. 4 anys abans, amb 21 anys, Benjamin Rosendo, natural d’Albaida, havia obtingut el títol de llicenciat en farmàcia per la Universitat de Madrid (Central) amb nota de “sobresaliente”.  

1954, Vicente Soler Soler obri una farmàcia en el C/ Elías Tormo, 2. El 26, també del mes d’agost (és curiós), essent alcalde Ramon Vives Ferrándiz. Els presents van ser, a banda del secretari de l’ajuntament, l’alcalde i l‘inspector provincial de farmàcia, el metge José Soler Cabanes i el farmacèutic Santiago Soler.

1957, es produeix un canvi titularitat per  traspàs, Vicente Torres Ruiz adquireix la farmàcia de José Maria Sempere Monzó (se’n va a Sagunt) situada al pis baix de la casa situada al Carrer Elias Tormo, 2. La visita d’inspecció ocular la fa realitzar el tinent d’alcalde, Josep Segrelles Albert. El Sr. Torres Ruiz es va traure el títol de farmacèutic en la Universitat de Granada. L’acte d’obertura fou la vesprada del 11 de novembre.

1958 Santiago Soler Moltó, la seua farmàcia es troba en el C/ José Antonio, 26 (actual Carrer Major).

1971, segons informa el cronista, al poble hi ha dues farmàcies regides pels farmacèutics Enrique Climent Cardona i Santiago Soler Moya. Eixe anys es produeix l’obertura d’una nova farmàcia, adquirida per herència, propietat de Santiago Soler Moya al Carrer Sant Joan, 21.

1976, Enrique Climent Cardona, de professió farmacèutic sol·licita fer obres de reforma interior en la casa de la seua propietat situada al C/ Elias Tormo, 2.

1988, es trasllada la farmàcia d’Enrique Climent situada al C/Elias Tormo al C/Germanes Llinàs.

2007, es produeix el canvi de titularitat de la farmàcia situada al C/Germanes Llinàs a favor d’Esther Consuelo Tarín Arnau.

2007, el mateix any també canvia de titularitat la farmàcia Soler situada en C/ Sant Joan, 17 i passa a Santiago Soler Juan.

2015, es sol·licita el trasllat de la farmàcia de Santiago Soler Juan a Avinguda La Fira, 9.