Tinc un bon amic que l’altre dia em va dir...”xe, Josep, eres un tio artista. Igual planxes un ou, que fregeixes una corbata...”. Em va fer riure de valent. Tot venia a conte de què escric i parle de tot un poc. M’agrada que la gent conega i estime un poquet més les coses que li rodegen. Aquest matí, el Josep Miquel se’n anava a treballar i ens envia una foto a la família. El Montgó pareix una illa pètria i silenciosa que sorgeix de dins d’una mar de núvols. Una mar de núvols és una acumulació horitzontal dels núvols baixets anomenats estratocúmuls. Són núvols causats pels vents de la mar que estan carregats d’humitat. Aquest fenomen explica la inversió tèrmica o el que és el mateix, temperatures més altes en la muntanya que en la mar. Una fotografia que podria ben bé ser una quadre paisatgístic d’un artista romàntic que contempla la natura des d’un lloc aïllat i visual atractiu. Un paisatge cromàtic on destaquen els colors freds (blau, gris, verd) front el càlid (rogenc) de les teulades de les cases.  Sense voler, el Montgó és el protagonista. Una escena per conservar en la retina. Entre Dénia i Xàbia, imponent, està el massís del Montgó. Del no-res, s’alça cap al cel. El Montgó se situa enfront la Mediterrània com un far en forma de pedra. Una muntanya que descendeix suaument cap a la mar, però en arribar a la vora, es torna vertical i tot un penya-segat ple de coves. El Montgó és un espai (parc) natural protegit des del 1987 perquè a banda de la seua singularitat estructural i ecològica, se lo uneix la presència de recursos culturals, patrimonials i d’assentaments humans. El Montgó, solitari i vertical és la talaia del marquesat de Dénia i de la Mediterrània. Majestuós i visible des de la llunyania. Punt de referència per a viatgers i mariners per a orientar-se; dels moriscos, obligats a abandonar les seues cases a l’ésser expulsats de les seues terres, una vegada que la serra del Penyó no es va convertir en el cavall alat per arribar a l’Alger (llegenda del Cavall Verd); i, dels nous repobladors mallorquins per arribar a bon port, en búsqueda de les seues noves terres.