Restes antigues? Més o menys. Estem davant la biblioteca. Són els llambordins (adoquín o pavé) de l’antiga carretera Cadis a Barcelona al seu pas per Albaida.

 Diuen i conten que fa uns cent anys van fer eixe tram de carretera i el marge que puja pel carrer Fora-Fora.

Diuen i conten que abans, el trànsit dels traginers i els seus carruatges anava pel Cardavall, Carrer Major, Carrer Alacant.

Diuen i conten que la cas de Llinàs tenia 3 “nevades” i que un arc unia eixa casa amb la del Carrer Nou i on està la carretera eren les hortes de la casa de Llinàs.

Diuen i conten els diccionaris que la llamborda és una peça prismàtica, generalment de forma rectangular, que s'utilitza per a pavimentar carrers i altres espais urbans, així com zones de vianants.

Diuen i conten els diccionaris que el Llambordí és una llamborda xicoteta que s’utilitza en pavimentar els carrers.

Diuen i conten els diccionaris que el Pavès és escut rectangular i oblong que, posat en terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l'atac.

 A la gent que li agrada el ciclisme sap que en el seu argot, “Pavé” és una paraula francesa que vol dir “empedrat fet de llambordins”. Com les antigues calçades romanes, blocs de pedra massissa travades, una al costat d’altra, i unides amb argamassa. Una metàfora del patiment per arribar a la glòria del ciclisme.

 Em diuen i conten els obrers que estan fent l’obra de davant la biblioteca, que l’argamassa és un morter fet amb calç, arena i aigua que s’usa en les construccions per unir rajoles, pedres o altres materials i que ells estan utilitzant-lo en la restauració del castell de Bairén de Gandia (d’origen musulmà). 

 

Despús-ahir, un 29 de setembre, una xiqueta de la meua edat complia anys. Ahir es va quedar sense pare. Una xiqueta que ara ja no podrà complir més anys.

Així és la vida!

Jo pense que...però bé, millor no parlar, no? I si ho dic? Eh? I si vaig i ho dic?

Tinc por de tindre pèls en la llengua.

Com diu un escriptor de vendes, no té importància el que la nosaltres puguem pensar d’ella. El més important és el que ella pensa de nosaltres.

Comença el dia amb un somriure i una lectura.