Un senzill tambic de rajola del 9, lluit de fi, separa el verd de la vida, de la cendra de la mort; com podeu comprovar en la fotografia que adjunte a l'escrit. No volia escriure res perquè estem a l'estiu, on tot el món viu; i, a més a més, de vacances i necessite "desconnectar del món on-line de la immediatesa". Però mira per on estic fent una feina "complicada i emotiva" per a mi, per culpa d'un xicotet coleòpter. El "rellotge de la mort", corcó o corc de la fusta (anoblus punctatus), ha fet pols, mai millor dit, els primers mobles que els meus pares van comprar quan vivien al poble d'Ador (La Safor). Li ho comentat al meu germà. Em dol en l'ànima (si en tenim que ho dubte), però tinc que desfer-me d'ells. Del corcó i dels mobles. El foc purifica, però crec que en aquest cas està servint per esborrar les petjades materials de la nostra vida. Em torque la suor matinera i les llàgrimes que regalimen per les meues ulleres i reaccione. Puc amb tu foc!! Perquè amb els records de la vida, no podràs amb ells. Recordar per no oblidar. Bon estiu i bones vacances. I els que esteu treballant, ànims/força, queda un dia menys per a les properes vacances.