Vull començar el tastet amb un proverbi: Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït un cor que plora . Proverbi hindú Malauradament, després de la presentació d’un llibre, aquest sol quedar arraconat en les prestatgeries de casa (o d’una biblioteca) com un element decoratiu més durant una llarga temporada, per no dir, tota la seua vida. Pocs, molts pocs, agafem un llibre del seu llom, l’obrim i el llegim. Tinc entre les mans, a punt d’acabar la seua lectura, “ El Archivo parroquial de la Vall de Laguar: antecedentes y anàlisis ” de Daniel Riera Moll . Un gran treball d’investigació i estudi fet pel Daniel, mestre jubilat. Enhorabona!! L'arxiu parroquial és, en un sentit ample del concepte, el lloc en el qual s'ha depositat tota la documentació rebuda i generada per una parròquia. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE, 2007) a Espanya hi ha 14.118 arxius eclesiàstics, dels quals el Cens-...
Porta el nom del poble i la vall. O serà al revès? No ho tinc molt clar. En el segle XIII ja es parla d'ell en els llibres. Naix en la serra del Benicadell i recorre 143 km fins tributar al riu Xúquer. Les seues aigües són superficials i subterrànies (aqüífers com La Pedrera i el Port d'Albaida). El principal afluent és el Pou Clar o Clariano i la majoria de barrancs (Micena, Torralba, Bèlgida, etc) vessen les seues aigües pel costat dret del seu camí. Les seues aigües irriguen espais des d'época islàmica: La Sèquia del Port. Els de casa ja saben de qui parle, per als forasters vos diré el seu nom: el riu Albaida. Hui tocava passejar pel tram/senda que va des de l'Aljorf fins Betilla. 
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada