-
Plou, i plou, i continua plovent. Portem...300 litres en 3 dies. Sí, llegiu bè. Intente anar a veure el Salt del barranc de Llidoners per fer un parell de fotos recordant els temps que era jove i amb la meua càmera anal·lògica marca "kodak" i les botes d'aigua marca "katiuskes" anava a fer fotos a eixe barranc, al riu, al barranc de l'infern (salt de la paret del pantà) i de colp i volta...una veueta (la del meu fill i el seu amic vicent) em pillen fent la tramoia...josep/pare on vas? No te'n recordes del refrany ...vora riu o barranc; ni en hivern, ni en estiu, faces niu. Estem en la primavera d'estiu, però ès perillòs habitar prop d'un lloc on baixa aigua de ploure durant dos dies perquè hi ha la possibilitat d'esdevindre una baixada d'@igua no controlable. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

-
Imatge
Passen els dies i no actue. Li pegue voltes al nano cavil·lant el tema i no trobe de què escriure i parlar. És com si mirara el foc i les seues flames embadalit. És estèril. Res. El foc ja són cendres. Aleshores, he decidit pujar unes fotos estiuenques que vaig fer als 2+1 pobles on he estat (Albaida, Aljorf, Laguar) i vosaltres opineu. Mentre mireu les fotos, us deixe un grapat de frases fetes que he anat escoltant i apuntant a les persones amb què m’he ensopegat aquest estiu : 1.- “Arruixa i no faces fang, amb l’arruixadora” em va dir una dona major que estava fent les seues 10 mil o trenta mil passes diàries. Vol dir que   feu accions amb prudència i respecte i tindreu una major satisfacció. 2.- “M’he fet vell i estic ple d'alifacs”.   És un mal físic que sobrevé amb els anys o que es patix a conseqüència d'una malaltia. 3.- “No en sap sap mal la vellea, sino les coses que   ens porta la vellea". 4.- “Cuando el problema o la necesidad entran por la puerta, ...
Més informació
-
Imatge
Ara us contaré una història que ens va passar fa anys. El Roc pare , D.E.P., ens havia convidat a passar el dia i la nit (cap de setmana) a la seua caseta del " correnou " amb els fills. L'oratge és va fer/girar tort per a poder gaudir del paisatge però no per a contar històries a vora del foc de la ximeneia i fartar del bon menjar i beure de la muntanya. El sol va lluir pel matí, però a la vesprada, de colp i volta, quan teníem ja un manollet d'espàrrecs i un margallonet , es va omplir de boires espeses que baixaven muntanya i barranc avall fent dificultosa i perillosa la passejada/excursió amb els xicons. Tornant cap a la caseta vam tindre una visita inesperada: la " buberota o bubota " ens va eixir a saludar-mos eixe capvespre darrere els pins com podeu comprovar en la foto (solteu i feu córrer vostra imaginació d'infants).  Al crit del Roc pare: "la buberota, la buberota s'ha fugit del cementeri i ve a per nosaltres"; tots, majors i m...
Més informació
-
Imatge
Corria l,any 1999. Estàvem a punt d'acabar un mil·lenni i començar un altre.  La pesseta es moria lentament i l'euro arribava d'Europa per a buidar-mos les butxaques amb els redondejos.  A La Vall de Laguar , per motiu d'una modificació en el traçat del camí Murla- Laguar , l' ermita de Sant Josep es va tindre que desmuntar i reedificar a prop de la vella, uns 50 metres més avall. Els obrers van poder aprofitar algunes pedres tosques que es van utilitzar com cantoneres en la nova ermita. No tenim dades documentals (o al menys jo no les conec), però segons l'humanista i metge Ramón Candelas Orgilés , el qual té un llibre publicat sobre ermites alacantines , ens dona com a data de construcció la primera meitat del segle XX. Davant l'ermita hi ha una escala de pedra que salva el desnivell del bancal on es troba. Damunt la porta d'entrada hi ha el nom de l'ermita pintat sobre taulells i un retaule ceràmic. Dalt està la campana batejada com a Sant Josep ...
Més informació