Plou, i plou, i continua plovent. Portem...300 litres en 3 dies. Sí, llegiu bè. Intente anar a veure el Salt del barranc de Llidoners per fer un parell de fotos recordant els temps que era jove i amb la meua càmera anal·lògica marca "kodak" i les botes d'aigua marca "katiuskes" anava a fer fotos a eixe barranc, al riu, al barranc de l'infern (salt de la paret del pantà) i de colp i volta...una veueta (la del meu fill i el seu amic vicent) em pillen fent la tramoia...josep/pare on vas? No te'n recordes del refrany ...vora riu o barranc; ni en hivern, ni en estiu, faces niu. Estem en la primavera d'estiu, però ès perillòs habitar prop d'un lloc on baixa aigua de ploure durant dos dies perquè hi ha la possibilitat d'esdevindre una baixada d'@igua no controlable.
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada