El Cafetí. Benissoda

Tinc als amics de les terres blanques amoïnats (preocupats) perquè no isc a la festa.  A trenc d‘alba (encara no clareja) em torna a despertar el soroll de la musica disco. Baix de casa, un grup de jóvens han obert les 5 portes del seu vehicle i han posat els bafles (altaveus) que porten al maleter a  tot drap (a tota pastilla). Em rente la cara i li faig dos petons a la dona. Se’n va a treballar. Quan se‘n van els darrers jóvens, no s’acaba el soroll, no es crea el silenci, tot el contrari, sorgeix “l’altre soroll de la festa” . Eixe que ara jo gaudeisc : els teuladins han eixit del seu niu i escoltes el seu “xeu-xeu“, vaig a per la premsa escrita (també m‘agrada el soroll de quan gires les fulles i els dits es fan negres de la seua tinta) i sents les graneres dels treballadors de l’ajuntament, el colpeig continu dels xorros d’aigua en les piques (font del poble), l’ home que ve de l’horta i em mostra la collita (ho sent aquest no el puc explicar perquè és olfactiu), el soroll de les cadenes i pedals d’un grup de ciclistes o el colp de pedal que fa l’home quan intenta arrancar la seua moto( una vespa). 

Una artista anònima. El dia després d’una data assenyalada quasi ningú recorda que també és un dia de felicitacions. Encara que se que no estic “mai predisposat” (com ben bé hem diu una cosina que vull a muntó) a demostrar-ho. Portem junts 3+2=?. El temps passa com l’art efímer, per això aquest record per “al núvol”.

A casa tenim una persona que fa art. Art Efímer i Art en Maiúscules, però que vol ser anònima. Amb tot el respecte a ella i a vosaltres us adjunte alguna de les cosetes que al llarg de la seua trajectòria artística ha realitzat. Podeu trobar per a tots els gustos. Jo em quede amb tot, sobretot el poder estar amb ella i  amb els dos fills que tenim (i amb eixe altre que no va poder ser); però vosaltres podeu elegir el que més us agrade de tot