cireres. El diumenge pel matí després de gaudir una esmorzada amb els amics menjant faves, carxofes, alls i ceba tendra acabades de collir de la partida Masil-Tossalet me’n baixe a la placeta del forn a fer una xerrada amb un llaurador retirat a la força del seu ofici (el ti Saoret del Fesol). De colp i prompte sentim una xerradissa forta i multitudinària en llengua forastera. Qui serà? li pregunte. L’home, calmat i en veu dolça i recolzat en el seu andador em contesta : hui, hi ha tres autobusos de jubilats que vénen a comprar cireres però que se n’aniran en les mans a la butxaca. Per què? li torne a preguntar. Al mes d’abril ens vam alçar un dia amb la terra gelada, eixa gelor fa parar la sàvia del cirer quan l’arbre ja està tot florit i ha fet que no qualle la flor, és seque i caiga : ni primerenca ni tardana ( del 14 d’abril, francesa, burlat, picota, carregadora, endiablada, etc.), soles a la partida dels Olbis, on no va gelar, podrem collir per menjar a casa (mireu la foto : són cireres d’eixe diumenge). L’home continua amb la seua explicació:  enguany la poca cirera es vendrà cara. Però ni a 5, ni 8, ni a 10 euros, els llauradors sempre ens equivoquem i ara tot el món (en realitat : els pocs que queden) se les treu particularment (parada davant la casa). Ens vam gastar “un potosí” fent la cooperativa nova (Fleix), anant Al Patró (La Vall de Gallinera) per tindre denominació d’origen (cireres muntanya d’alacant), comprant calibradors,etc. i ara en temps de crisi “sálvese quién pueda” (diners en negre = empresa submergida).

m’ha deixat bocabadat!!; sí, reconec que fa més de 4 anys que tinc la terra erma, tampoc pague els impostos al poble matern, i estic donat de baixa de la cooperativa però crec que com diuen els vells savis “la unión hace la fuerza” i el poble menut amb la que està caiguent necessita d’un esforç titànic dels poders fàctics per a què Laguar no es converteisca en un poble de jubilats. Idees com vendes via internet dels productes agrícoles, agricultura ecològica, associacionisme i/o cooperativisme del minifundisme, empreses de turisme rural que incloguen restauració (llocs on menjar), dormir (cases, hotel, càmping), i senderisme. Festes/fires/setmanes culturals, de recuperació de tradicions i costums, ajudes per a naixements de fills/es, explotació de les escoles municipals esportives, de música i teatre,etc.

Acabe parlant de la cirera al nostre terme : en la tardor el cirer ofereix un paisatge de tons rogencs que combinats amb els abancalaments i la vegetació li donen una bellesa digna de visitar. Durant l’hivern és un arbre sense fulles i que deu assegurar-se un bon grapat d’hores de fred per a tindre una bona collita. A la primavera esclata el color de la flor del cirer (la podeu comparar amb la de l’ametler a finals d’hivern). Però, una gelada tardana (cas d’enguany) o excessiva humitat perjudica el quallat del fruit. A finals de la primavera, les fulles verdes coincideixen amb el fruit rogenc de sabor inigualable. Ara sí que fa mal, molt sensible a humitats (i les boires com sabeu les tenim al costa de casa) i plogudes primaverals com la que s’espera aquesta setmana : cirera clavillada o badada i podrida. Aleshores, perd el valor comercial. I parlar de collir, és parlar d’un treball meticulós i artesanal perquè no es pot mecanitzar. Posteriorment el calibrat (si va per la cooperativa, sinò totes dins la cistella). Tot per a què eixos “excursionistes del diumenge” diguen :...para eso hemos venido a este pueblecito. Si no hay cerezas, vamonos al campo y las cogemos.... Eixes persones, amb tot el respecte per elles, són uns lladres desaprensius perquè estan furtant/robant. Si puguera els preguntaria : - si vosté està en el supermercat de la seua ciutat, també les agafaria sense pagar? i després diuen que la cirera és cara!!