la meua vida s’ha capgirat en un tres i no res. De tenir el cap de setmana sempre ocupat a estar sols en casa els dissabtes i diumenges per diverses raons que no vénen al cas. La qual cosa em va plantejar refer-me o morir en l’intent i em vas decidir pel primer. Aleshores, llegir, escoltar i mirar és que el estic fent. He recuperat la lectura de tot tipus. Escolte música amb tranquil·litat i temps per saborejar-la (jazz albaidí, arrelada, comercial,etc.). Mire cinema a casa perquè l’economia familiar no em permet molt més. Per exemple, aquest cap de setmana ha estat prolífer en aquests esbarjos. Com no tenia pensat escriure sobre el tema ara no recorde els títols (usdemanedisculpesalsquatrelectorsdaquesteslletres). Vaig iniciar la lectura amb un llibre que em van aconsellar sobre la depressió. La veritat que fàcil de llegir i d’entendre. Imagine que més difícil d’aplicar. L’explica com un trastorn psicològic que provoca alteracions orgàniques i una pèrdua de reforçadors. La teràpia a utilitzar són dues : un programa d’activitats placenteres i un altra cognitiva. Una vegada acabada la lectura em vaig dedicar al cinema amb dues pel·lícules triades a l’atzar de la videoteca produïdes en la dècada dels 90. La primera anava sobre un poeta anglès del segle XIX (Randolph Ash) i la seua història d’amor oculta (cartes) entre els seus poemes. L’altra que vaig visualitzar fou la vida boja i reivindicativa d’un empresari (anys 80 del segle passat)  i la lluita sobre la primera esmena de la constitució americana (llibertat d’expressió). L’empresari és Larry Flynt (editor de la revista pornogràfica ”Hustler”).

Després he continuat amb una lectura ràpida i senzilla però molt amena de R.Fisher. Sí, parle del seu afamat llibre “Elcaballerodelarmaduraoxidada”. Vol recomane, per a ser feliç i fer front a la veritat amb coratge i il·lusió. Tots tenim por a lo desconegut, però em de ser atrevits. Ens diu ...el conocimiento es la luz que iluminará vuestro camino... i ... tendrás un largo y frío invierno, si tienes un corto y frío corazón...

En l’altre llibre sols he pogut fer una lectura superficial seu pròleg perquè ha estat un llibre demanat en préstec interbibliotecari (aplaudir des d’ací la iniciativa de vilaweb i els bibliotecaris). És un mecanoscrit de 1946 on Amat-Piniella ens narra de forma novel·lesca 4anys i mig de la seu vida al camp de concentració de Mauthausen. La censura espanyola de la dictadura fou que es publicà 17 anys després i en castellà. Em quede amb una frase...abans d’oblidar, cal conéixer...

I acabe, un altre dia més, amb el que acabe d’iniciar aquesta vesprada. El títol parla d’on filòsof grec i un mamífer semiaquàtic endèmic de l'est d'Austràlia. Estic en la introducció, on les preguntes generen preguntes les quals juguen amb la nostra ment i així alterar la nostra manera de veure les coses. Està fent-se distret perquè està ple d’acudits...aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc d’altres...

Per saber més, aneu a la biblioteca!!!