un proverbi anònim diu "Cuando la vida te presente razones para llorar, demuéstrale que tienes mil y una razones para reír" i aquesta setmana pot ser una frase on agafar-se. La mort d'un familiar, amic o conegut ens fa parar el rellotge vital i es converteix en un "flash" d'imatges i ens porta records viscuts amb aquestes persones i inclús pensar i recapacitar amb el sentit de viure.
la paraula vida és usada de múltiples maneres, que generalment és troba definit com l'estat intermig entre el naixement i la mort, encara que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüetat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, vida extraterrestre,..
Per a les religions monoteistes, la vida és la unió del ànima i del cos, de forma que es diferencia entrela vida del cos, que és mortal, i la vida de l'ànima, que és etern. En el cas del cristianisme, els animals que va crear Déu se'ls anomena «éssers vivents ».La paraula hebrea que aquí es va traduir com «ser» és «nefesh», que també es tradueix com «ànima». Segons accepta la comunitat creient, existeix vida després de la mort, anomenada vida eterna, terme que apareix a la Bíblia.Quan algú mor, es diu amb freqüència que va passar a millor vida, expressió que actualment es fa servir també com a eufemisme de la mort i de forma deslligada de la espiritualitat. Per al budisme, la vida és cada un dels estats de reencarnació dels éssers en el Samsara .El concepte de ànima no existeix en aquesta religió. Existeix, en el seu lloc, una energia metafísica imperible i canviant anomenada karma
D'aquells que marxaren i d'altres que arribaren.... Vespres de novembre de 1609. Nit fosca i tèrbola. Plou. Cossos mig nus i banyats. Tot és un silenci i sols es sent el sospir i bategar dels cors de les ombres capdavanteres. Filera humana. Caps catxos, pensaments llunyàs. Tenen por, però els soldats els obliguen a seguir caminant. Arriben baix del castell, es sent l'olor marí de l'aigua salada i s'escolta el soroll de les ones colpejant el vaixell amarrat al port. Para de ploure. La lluna plena trenca els núvols i il·lumina la gran muntanya i els seus penya-segats incrustats en la mar. Els fan pujar de manera forçosa, d'un en un, per la passarel·la al vaixell que els durà a un destí obligat i no desitjat perquè són expulsats de les seues terres. Tots no. Els seus fills ens són arrabassats a la força. Són els botins de guerra dels soldats. Dos germans. Yousef té 9 anys. La seua germana Amira 5. Ell porta una coixinera. Fulles de llorer, brots de ruda, ram
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada