Ha estat un cap de setmana més llarg del normal perquè malgrat no ser faller ni viure en poble on es planten falles hem tingut festa des del dijous fins el diumenge. Els quatre dies els hem aprofitat per a anar al poble de les nostres famílies i també visitar Dénia on tinc el pare hospitalitzat. Ací sí que fan falles, és un poble fester amb totes les seues paraules perquè tenen tot tipus de festa durant tot l’any : moros i cristians, religioses, falles, bous a la mar i un llarg etcètera. La crisi la deixaria de costat veient la quantitat de gent que hi ha visitant les falles. Nosaltres vam tenir que reservar una taula dos dies abans de la festa. Va ser al carrer Loreto al bar de Miguel Juan. Antic estanc-bar obert l’any 1929 i convertit en un restaurant que estava de gom a gom amb torns de taules per a poder menjar : a les quatre quan nosaltres estàvem en les postres encara hi havia gent sentant-se per a gaudir del bon menjar(algun que altre albaidí/ina entre ells). Vam demanar una fideuà de fua amb bolets. Bon paladar !. Al Poble Dalt vam gaudir d’una matinal de caminar tota la família amb el bon oratge que hem tingut (xafogor i tot el dissabte) i que vaig aprofitat per anar a veure uns bancals que he deixat fer erms (cirers i ametlers) per la poca il·lusió en que s’ha convertit ser llaurador a temps parcial. Aquesta passejada ha fet que veiérem, primer com l’ajuntament ha deixat construir sense respectar (acampada permanent de diverses caravanes que tallen camins i sendes) no sols la natura ni la normativa d’urbanització (casetes de més de cinquanta metres) aprofitant el boom del turisme rural sense seny. Aquesta gent coneixen tots els drets però no volen deures ni obligacions; i a banda, i encara és més gros, el mal que no s’integren en l’ambient rural del poble (comprar, visitar, fer ús dels poquets serveis que estan quedant: carnisseria, tenda, forn, bars, centre social, biblioteca) com poden fer-ho els actors de la sèrie de Canal9 “L’Alqueria Blanca”, els quals han estat tot el pont de Sant Josep en el càmping “La Bruixa de Laguar” o algun polític d’alt llinatge (no diré noms per no crear suspicàcies) visitant el sanatori de Fontilles i dinant al Hotel-Restaurant “Alahuar”