Tapes i cervesa: anar de ronda

Tinc a mon pare malalt i la meua família i jo hem anat a passar el dia del dissabte amb ell a l’hospital de Dénia. A veure si els néts l’animen un poquet i es recupera!... quan tornàvem cap a Albaida , els pregunte : - voleu que anem a Laguar a veure la família i els amcis? : Tots tres al uníson em contesten : SÍ!. I cap allà que anem. Agafe el desviament d’Ondara i enfilem per la carretera d’Orba buscant el sanatori de Fontilles. Conforme avencem i anem pujant, l’oratge es complica cada vegada més : boira, pluja i fred. Després de mitja hora de viatge hem arribat al Poble Dalt. De bon gust fem els protocols familiars (sobretot de part dels fills que peguen a fugir de seguida) i sorgeix la pregunteta de rigor : -anem de ronda?. Vinga, amb l’oratge que fa anem a cobert!. Al meu poble, encara és manté (malgrat que cada vegada menys) el costum d’eixir al bar en colla (amb amics o familiars) i fer-te la cerveseta (vinet o cassalleta ) a la barra/mostrador acompanyat d’una picadeta i on cadascú paga una ronda. Tot açò em fa pensar en l’origen d’aquest costum i pareix ser (segons els historiadors) que el seu origen sorgeix al segle XIII quan al rei Alfons X “El Savi” els metges li van prescriure prendre sorbets de vi al llarg del dia per a combatre una malaltia. L’home, millor dit, el rei, per a evitat els efectes de l’alcohol, prenia xicotets trossos d’entrepans junt al gotet de vi: li va agradar i una vegada curat i sanat va ordenar a les tavernes i mesons castellans (d’on era rei) que serviren una porció de menjar per a acompanyar el vi. En aquest temps, el mosset (de cuixot, xoriç o formatge) es deixava damunt de la gerra o got “tapant-lo” lleugerament. La RAE (Real Academia de la Lengua Española) distingeix entre tapa i pinxo (aquesta picadeta va acompanyada d’una eina : el furgadents o palet). Per la seua part, la cervesa és una beguda alcohòlica, no destilada, de sabor amarg fabricada amb grans de civada o altres tipus de cereals. El seu midó modificat es fermenta en aigua i s’aromatitza amb llúpols. La primera norma de qualitat de la cervesa data de 1516 on es deia que la cervesa podia contindré aigua, malta de civada (o ordi) i llúpol. Però, per exemple, no serà fins el segle XIX quan es descobreix el fred com a mètode de conservació. Per a finalitzar, “anar de ronda” segons el diccionari Alcover (volum 9) té set significats diferents, entre ells u que diu: reunió de fadrins o d’altra gent jove que passeja els carrers amb la finalitat d’esplaiar-se o distraure’s (cantant, fent serenades o amb altres diversions)