On tirem : dames i cavallers? blaus o rojos

Passa el temps i em percate....fa dies que no he escrit res, ni he llegit.
- Què tinc? Per què estic en blanc?
- aprofita el temps, recollons! Amb tanta il·lusió que havies començat! .Em diu el meu cervell.
- No ho se: crec que és la manca de temps de lleure, em conteste.
- alavinga!, si tens ajuda en tots els teus treballs d'oci i professionals? no fotis.
Moltes preguntes i poques respostes. S'amontonen moltes sensacions dins del meu cap, però ni una ni mitja, ni cap tira endavant ( nocantaelcapellà).
- Bufa o fa vent? No, està tronant i fent graníssol. Quina tardor i hivern que portem!
Ximpleries de les que parlar sense cap ni peus fa que no vullga seguir. Com l'oratge : a mal temps, bona cara....no és possible. Tinc la moral "alcoiana" per les soles de les espardenyes de mitja cara. Se que aquest escrit no es cap tipus de reflexió perquè són paraules i frases inconexes, però és la burumballa que tinc en el meu cervell. Tinc un bon amic que em diria:
- senyor Pep, posa un parell de cassalletes i veuràs com t'animes de seguida. Sobretot la "verborrea" etílica de parlar i no escoltar que tinc quan m'embale, (pensa el meu subconscient)
- Xe,tu, parle jo o passa un carro?. Estic "ambobat" però no "bobo" o serà de veres el que diuen els majors:
- xicó!, lo que no has fet de jove no ho faràs de vell. Espavila i posat a la faena que el dia és molt llarg i la nit molt curta. Alguna raó menegen , deu de ser la veu de l'experiència la que dicta les frases fetes i els refranys : "quién mucho abarca, poco aprieta".
Açò està passant-me. He intentat ser un "mediador pacificador" de totes les empreses no lucratives on estic i m'han xuplat com un caragol (cultura,esports i educació). No tinc solució, tinc que tornar a les velles arrels : sexe, droga i rockanrol i que "me quiten lo bailao".
Com diu el iaio més vell del meu poble (i en té 91, a que si Vicentico?): a viure que són dos dies! i jo porte un grapat d'anys fent el que em diu el metge del poble: menjar, jugar a les cartes amb els amics i treballar ben poc... ah! i una absenteta de vegada en vegada amb els amics.
La veritat és que té raó l'home, però ell va parar de treballar (o no ha parat?) quan va començar ha tenir dolor en la cadera i no si val d'una cama (tenia 85 anys) puix l'arrossega amb el gaiato.
- Són d'una altra sang, em diu el company de mostrador. Abans no hi havia edat per a retirar-se. Ara estem esperant la jubilació "como agua de mayo" i de repent com si la seguretat social ho fera "apostes" :
-ale!, tots malalts i dins del nínxol o de metge en metge i "tira porque me toca". Tot això al dia següent de cobrar la primera "pagueta"
- Té collons la cosa, igual dona que et jubiles al 65, al 60 o als 55 (com el nostre oncle "piednoir") sempre a pagar-ho "poca-ropa". I sinó, mirà amb la crisi : tot són ERES, o "suspensió de pagos", no hi ha liquidesa i al primer que tiren al treballador i després ells ("els amos del món") a Nadal es reparteixen els "dividendos" tot enfadats :
- Així no podem seguir : enguany sols hem guanyat 7 , quan l'any passat vam guanyar 10 (euros, dòlars, yens o pessetes)
- Ei, vos deixe...tinc una necessitat fisiològica i no puc continuar. Adéu!
posdata : i els cebollí per a sembrar, mecaguendénia! sinó para de ploure....

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog