La séquia del Port

És un diumenge qualsevol, fa bon oratge i abelleix dinar a la casa dels guardes o del clau, després fer una passejada per la senda verda (Roser-Covalta) i ensenyar a la gent l’alcavó de la sèquia del Port. La primera sorpresa és la nova autovia, el seu pont i el respecte per la conservació del nostre patrimoni. No té més importància : mil anys d’història plasmades en la foto de dalt. Sobren les paraules, però m’agrada que conegueu un poquet més la nostra història i pugueu estimar-la: A l’anomenada font Cabdal (en àrab , naixement) és on s’inicia aquest sistema d’irrigació d’aigua cavallera. Captada i canalitzada, probablement, durant l’època de colonització musulmana (segles VIII-IX) pels indicis metrològics i toponímics la podem considerar com una de les més antigues del territori valencià. És un braç d’aigua subterrània d’uns 5mil litres per minut (de mitjana) que rega més de 200 fanecades dels termes municipals d’Albaida, Atzeneta i El Palomar. Té uns 7 quilòmetres de recorregut amb un pronunciat desnivell topogràfic (passa dels 400 metres als 285 m.d’alçària). Cal també assenyalar que la utilització de l’aigua no sols ha estat en un ús agrícola , sinó que tingué un temps passat d’ús industrial : els molins hidràulics fariners i elèctrics (Santa Anna, Penalba, Nou, Clotes, Ròdenes, la Palmera) ja mencionats, alguns, en el Llibre del Repartiment del rei en Jaume I (1248). Al seu voltant tenim un vocabulari ben bonic : mota, trestallador, albelló, alcavó, nap (forat), anell (post de pedra), braçal, clepsidra (ampolles o rellotges d’aigua o de peus), volta de pedra, caixer obrat,... PRESERVEM I PROTEGIM EL PATRIMONI HIDRÀULIC VALENCIÀ