pilota de fulls de paper

Diumenge de ventolera, corbs, formigues, pedres i pilota. Pot ser que no som una “terra ventolera” (terra on toquen molt els vents) com puga ser Morella (Castelló), però la veritat es que portem una “ratxada” de dies (doble significat: successió seguida de fets i bufada de vent sobtada i forta) que destorba prou per fer alguna coseta pel carrer o bancal. Al bancal : el revolteig de dos “corbs” (pardal negre amb un bon pic) per dalt del cap, primer em va fer recordar el que ens deia la gent major “és un pardal desagradable i de mal auguri” (superstició); però, després, quan els vaig sentir cantar “carn!carn!carn!” el pensament fou positiu: ha canviat la lluna i estem en època de “zel”   (amb “z”: interès ardent; i no “c”: el lloc que tenim dalt dels nostres caps i sol ser de color blau, quan no està ennuvolat). L'aparellament sol implicar algun tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle. La majoria d'exhibicions són senzilles: una mena de cant. Això...

La mare de totes i de tots. Sempre tenia les portes de casa obertes i quan entraves ja estava oferint el que tenia a la seua despensa : ametles fregides, rotllets, coca de poma, codonyat, pastissets, carquinyols, ous de les seus gallines i, incl ú s, si tenies molta fam ja tenia el platet d ’ arr ò s en fesols i naps a punt. I clar, tant de menjar davant de tu no anaves a menysprear-ho.   Aleshores tocava el moment de beure : des d ’ aigua fresca del pou (emblanquinada amb aguardent) passant per la cerveseta o el gotet de vi del tonellet. I mira que ha estat en un munt de cases. No perqu è li agradara el m ó n de les immobili à ries, si no perqu è li va tocar viatjar per la pen í nsula ib è rica. Va comen ç ar al costat del barranc de Sant Nicolau (Beniopa). D ’ on va passar a estar rodejada d ’ alquerians/nes (de la Comtessa) i d ’ all í va pegar un salt molt gran amb un Seat 600. A terres de neu, fusta i esclata-sangs : Herrera de S ó ria on ara viuen 10 persones i despr...

  La nit se ’ ns havia tirat damunt (literalment) i feia un fred que gelava els pensaments. El poble estava fosc i no hi havia ning ú pel carrer. On anem? Han obert una botiga nova, voleu que anem a provar-la? Una botiga a aquestes hores? S í , per ò de vins. Hav í em cobrat la paga de la setmana (no penseu en sobres de correu ni caixa B: la que ens donen les dones)   i la colla d ’ amics “ els divendres de picadeta ” vam entrar al cul-de-sac (atzucac, carrer ó sense eixida) on estava la nova taverna (bar). El local estava molt ambientat de gent jove jugant al futbol í . Ens vam fixar que les millors eren unes xiques que jugaven de somni (les dues portaven ulleres). Ning ú les guanyava. La taula on ens fiquem é s una gerra de fang amb una tapadora damunt. El cambrer agafa la tapadora que en un plis-plas es converteix en “ una tapa ” de formatge d ’ ovella guirra (ovella aut ò ctona valenciana en perill d ’ extinci ó . Sabeu qu è ? Era el formatge que li agradava a ...