Pot ser que no som una “terra ventolera” (terra on toquen molt els
vents) com puga ser Morella (Castelló), però la veritat es que portem una “ratxada”
de dies (doble significat: successió seguida de fets i bufada de vent sobtada i
forta) que destorba prou per fer alguna coseta pel carrer o bancal.
Al bancal : el revolteig de dos “corbs” (pardal negre amb un bon pic)
per dalt del cap, primer em va fer recordar el que ens deia la gent major “és
un pardal desagradable i de mal auguri” (superstició); però, després, quan els
vaig sentir cantar “carn!carn!carn!” el pensament fou positiu: ha canviat la
lluna i estem en època de “zel” (amb
“z”: interès ardent; i no “c”: el lloc que tenim dalt dels nostres caps i sol
ser de color blau, quan no està ennuvolat). L'aparellament sol implicar algun
tipus d'exhibició de festeig, normalment per part del mascle. La majoria
d'exhibicions són senzilles: una mena de cant. Això era!
Mirant a terra em vaig fixar que hi havia nombrosos “formiguers” (el cau
de les formigues) dalt terra, com a murs d’arena. Els “entesos” del temps diuen
que "marquen" propers canvis en l’oratge (protegir els
formiguers de futures pluges).
Demà vos ho diré!
El margenador (no sempre picapedrer) (home que fa “marges”: vora entre
dos bancals desnivellats) havia començat de bon matí a “descobrir” la solsida: un
muntó de “rípio”(castellanisme. Cal dir “reble”: conjunt de pedra xicoteta
emprada per omplir el marge), un altre de bona pedra i un tercer de terra..
Sortirà marge o car(a)mull de pedres!
Les dues partides van ser guanyades pel als rojos front els blaus (10-3;
10-2) tant en la modalitat de palma com a llargues. Molt bon ambient els dos
dies, amb espectadors, no sols dels pobles veïns, inclús, saforencs que havien
pujat a caminar portats per un bon guia (Casimiro Camarena d’Ador). L’actitud
de jugar com “tot u” (un equip) junt a la motivació de gaudir de l’esport
(pilota) ens dona la fórmula perfecta
per explicar els bons resultats dels “rojos”.
Anècdota ( o recordatori): en la segona partida, modalitat de llargues
amb treta “de bragueta”, i amb l’ajuda “d’un gatet” (el Mixu. José Vte,
Ballester) i la col·laboració dels veïns es van arreplegar 14 pilotes encalades
(penjades a les teulades, balcons, terrats).
15 de març de 2018
Conte japonès : lliçó
budista sobre l’actitud correcta front els defectes o les pròpies incapacitats.
El jove Akira era el responsable d’anar a buscar l’aigua fresca que es bevia en la
casa-escola del mestre Oé. Tots
els matins anava a la font que estava a uns vint minuts de caminar. Tenia dos cànters de fang que com sabeu manté l’aigua més fresca tot el dia. Els dos cànters penjaven dels extrems de un
llarg pal que es penjava al coll. Estem parlant, més o menys, d’uns 24
litres d’aigua.
Però, un
dels cànters tenia un badat
(clavill) per on sumava (eixia) part de l’aigua
i, al final del camí, sols arribava la meitat del
cànter.
Això va
durar dos anys (*nota meu : dura més de 30
anys). Akira anava de bon matí a la
font, omplia els dos cànters i
tornava sols amb un i mig ple.
El cànter bo estava ben content dels seus èxits; durant tot el temps havia
portat l’aigua que ell podia. Però el cànter
badat estava trist i avergonyit perquè era
conscient de què sols aconseguia acomplir amb
la meitat de la feina per a la que havia sigut creat.
Després d’eixos
dos anys anys (*nota meu : dura més de 30
anys), el cànter badat ja no va poder
resistir més i va parlar per a dir :
-Estic avergonyit!
Akina es va girar cap a l’esquerre i ve veure com plorava el cànter i li va preguntar:
-Vergonya de què, amic meu?
-Durant tot aquest temps, no he
sigut capaç de portar bé l’aigua a
la casa del mestre. Quin desperdici! Per culpa dels meus defectes, he tirat a
perdre part del teu treball.
Akira va somriure i li var dir:
-No digues això. Mira, ara arribarem a la font, us
ompliré d’aigua, i tornant vull que et fixes en lo bonic i bell que
està el
camí.
Quan arribaren a la font, el cànter va deixar que l’ompliren d’aigua i, una vegada als muscles d’Akira, va començar a
mirar al seu voltant.
-El camí està preciós – va dir
el cànter.
-A mi també m’agrada.
Veus la quantitat de flors (*nota meu : la
família,
els amics i els nostres fills) que hi ha? – va
preguntar Akira.
-Oh, són molt boniques! - contestà el cànter.
-T’has
donat conte de què sols hi ha flors en aquest
costat de camí?
Durant aquests dos anys, he
plantat llavors en aquest costat perquè sabia
que creixerien les flors gràcies a
l’aigua que tu vessaves cada dia – va dir el jove.
-És
veritat? – va preguntar el cànter, tot emocionat.
-Sí. Gràcies a això, durant aquests anys he gaudit d’aquestes flors(*nota
meu : la família, els amics i els nostres fills) en els passejos
matiners i no sols això, he
pogut decorar amb flors la taula del mestre.(*nota
meu : he pogut gaudir de la família, dels amics i dels nostres fills).
L’actual
societat requereix de persones (joves i majors) amb actitud
emprenedora, és a
dir, amb iniciativa, creativitat i capacitat per treballar en equip. El
desenvolupament d'aquestes habilitats és
essencial per aconseguir una realització
personal satisfactòria, exercir una ciutadania
activa i disposar d'una bona ocupabilitat. Conscient de la importància de fomentar aquestes competències, m’agrada, dins de les meues possibilitats econòmiques col·laborar i ajudar amb el meu granet d’arena.
Ens ajudes? (aleshores “pilotaveu”) Un projecte innovador, obert a tothom i a la necessitat d’informació sobre pilota valenciana
9 de març de 2018
El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona
o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en
contrapartida.
Ara és diu “Crowdfunding” (micromecenatge)
1) Fa quasi 4 anys (2014), un jugador de raspall i estudiant (Ricard) em fa la
pregunta: Ens ajudes? (aleshores “pilotaveu”) Un projecte innovador, obert a tothom i a la necessitat d’informació sobre pilota valenciana
2) Un estudiant d’oposicions (Jordi) em pregunta:
Ens ajudes? volia col·laborar
en un projecte molt bonic : una ultramarató
3) Ara farà mig any,
vaig descobrir i conéixer una
professora (Laura). Vam parlar de molts temps i em va obrir els ulls per què calia evitar la desaparició de l'ovella guirra . El Col·lectiu l'Esquella o Esquellana (més que llana) vol recuperar i fer
valdre la llana de les ovelles valencianes, dignificar l'ofici de pastores i
pastors així com recuperar el passat tèxtil del nostre territori.
4) ara un estudiant (Lluís) em
torna a preguntar:
Ens ajudes? Vol dur a terme un projecte cultural, de difusió del món
vitivinícola, en la nostra llengua,
L'AJUDES?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada