pilota de fulls de paper

Natura, etnografia, cultura. El nostre poble ha de tenir una pol í tica de conservaci ó i protecci ó .Els nostres avantpassats van desenvolupar un model de territori que va modelar el nostre paisatge amb dues activitats principals : agricultura i ramaderia. Aix ò ha passat a la hist ò ria oral dels nostres majors perqu è en pocs anys no quedar à res d ’ eixe paisatge. La ramaderia ha desaparegut i, respecte a l ’ agricultura, no es pot lluitar individualment contra conreus intensius i hem anat a parar a qu è les cireres es venen a les portes de les cases, les ametles estan dins d ’ una bombolla de producci ó (en tres anys , m é s de 24 milions de planters en noves finques mecanitzades, en regadiu i florida tardana) i l ’ oli s ’ embotella. Vivim temps de noves economies amb nous serveis. Gran transformaci ó . El debat pot ser llarg respecte a la continu ï tat de les activitats tradicionals o no. El que s í tinc clar é s que el nostre terme ha d ’ intentar ser sostenible. ...

Aquest cap de setmana una dona em comenta : 70 anys sense mare i per eixe món. Casada, dos fills, emigració, sola, ama de casa,   Les mares. I els pares, què? jo sóc militant i partidari d’una criança en la igualtat, però reconec que eixa realitat encara està un poc llunyana. L’hospital és un espai on el temps (minuts i hores) passa diferent. On tens temps de descobrir espais vius i d'altres morts com podeu comprovar en les fotos que vos adjunte: teulada i façana. En una teulada d’un edifici en desús sorgeix la vida (figa palera) i en una façana on el temps s’ha parat perquè ja no bull amb la seua funció: educar. El batec del cor hui en dia el podeu escoltar en “youtube”, però impressiona quan estàs en una sala amb total silenci i sents el seu so en directe. El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol de l'irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és rac...

La pedra li parla a l’home. En el cabàs de llata, penjat al muscle esquerre, ja no porte ni ganxos, ni martell, ni cordell, ni maça, ni el recapte. Sols records i un telèfon mòbil que fa la funció de càmera fotogràfica. Entre esparregueres deixe darrere el poble (Carrer del Trinquet). El camí s’empina vorejant les coves. El marge és part del nostre paisatge. La pedra blanca s’enfosquirà a un to grisenc i el camí de ferradura s’extinguirà i amb ell els seus rastells. Patrimoni, ofici i art anònim. 25 d'abril de 2017 Alg ú li diu : No t ’ estime , i ell contesta : No m ’ has de vendre!.   Frase utilitzada per indicar que tant se li ’ n d ó na i en ella es relaciona el significat “ d ’ amar, de voler ” amb el de “ determinar el preu o valor d ’ una cosa ” . Vos la dic, perqu è jo “ S í estime/vull/ame ” al meu poble i per aix ò em fan mal “ cosetes ” que, sincerament, no estan fent-se b é . L ’ altre dia, vos feia arribar l ’ escrit d ’ un periodista que p...

si ho mirem en un plànol no està massa lluny : un pam i mig de distància. Si mirem l’altitud si que penses ...quina pujadeta hi ha.... perquè passes   d’uns 120 m. del nivell del mar a quasi 700 m. en eixe pam i mig; però, val la pena, i més si després de tot l’esforç acabes roig com una tomaca de la llar, del vi, i del bon menjar.             Eixe va ser el recorregut que el passat diumenge vam fer una colla d’alcoians i albaidins. Entre toponímia llatina ....” lloc de fontetes ”... i d’altra que no necessàriament és un castellanisme, de tan general com és a les nostres comarques (possible pervivència mossàrab,?), l’únic clar que tinc que és una ... “depressió en la carena d'una serralada, sovint utilitzat per a transitar d'un vessant a l'altra”... en aquest cas del terme municipal   anomenat“lloc de coves”.             El primer és un lloc idíl·lic per passeja...