25 d'abril de 2017
Algú li diu
: No t’estime, i ell contesta : No m’has de vendre!. Frase utilitzada per indicar que tant se li’n dóna i en
ella es relaciona el significat “d’amar, de voler” amb el de “determinar
el preu o valor d’una cosa”.
Vos la dic, perquè jo “Sí estime/vull/ame” al meu poble i per això em fan mal “cosetes” que,
sincerament, no estan fent-se bé. L’altre dia, vos feia arribar l’escrit d’un periodista que publica en un diari de tirada autonòmica que havia fet la ruta que ell
anomena “barranc de l’infern : catedral del senderisme” i que nosaltres coneguem com camí de les Juvees, on va gaudir de la
natura, però també de l’abandó de les terres i saturació de gent caminant.
No puc, ni dec “determinar
el valor” que eixe tipus de turisme
vos deixa al poble (no s’enfadeu!!
als 4 pobles) i/o abandó de les
terres. Ni puc, ni dec perquè jo no
sóc un veí
vostre, simplement sóc un “dominguero más”. Però sí puc, i
dec recordar-vos que estimar és igual
a conservar, cuidar, restaurar, arreglar, mantenir, preservar, etc. Vaig fer el
camí de Garga i molts de trams estan
solsits; d’altres, els senderistes fan
travesses per mig de bancals (sí, d’acord: estan perduts, però que tenen un propietari) i s’obliden del camí; les darreres plogudes han fet
barrancades, els matolls tapen el camí, els
rastells trencats, etc. No sóc
partidari de : ecotaxes (o sí?), de
guardes rurals (o sí?), de barreres i
prohibicions (o sí?);
PERÒ,
recordeu, NATURA I TERME, sols hi ha UN:
el de La Vall de Laguar. Tots i totes us recordeu del nostre terme; però s’heu
parat a pensar que els estem deixant nosaltres?
Som allò que
estimem!!
18 d'abril de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada